De gintònics amargs i noies maques

Un relat de: El noi d'Igualada

Avui en Hank m'ha trucat, devien ser sobre les 10 del vespre: "Em moro de ganes de sortir tio, anem a fer unes copes per Gràcia!". Jo no podia, tinc un exàmen d'estadística demà que he d'anar a suspendre a no ser que pugui posar en pràctica les meves aptituds com a transcriptor d'exàmens dels altres, així que li he dit que no. Després de que em dones la tabarra durant un parell d'hores, i quan ha vist que ja era massa tard per convencer-me, m'ha dit que em donèssin molt pel cul i que ell sortia, sol.
El que m'ha fet recordar una conversa que vam tenir en Hank i jo una vegada, l'endemà d'una d'aquestes nits que el Hank em truca per convidar-me a sortir de copeteo, jo li dic que no, m'engega a la prendre pel cul (aquella vegada havia de ser una canya esquerdada i un paraigües obert el que m'havia de penetrar) i acaba sortint ell tot sol.

En Hank havia trencat amb una noia unes setmanes abans... bé, de fet, en Hank havia vist com la noia per qui havia estat lluitant, patint i aguantant el que no s'ha d'aguantar s'esfumava amb raons d'aquestes que donen les dones, raons que escapen de tota lògica possible, o almenys de tota la lògica que en Hank es capaç d'entendre.
Va sortir de casa amb una jaqueta texana que li encantava, i que curiosament, a totes les noies de qui en Hank s'havia enamorat alguna vegada no els agradava gens. No sabia on anava, de fet, qualsevol lloc on li puguèssin posar un parell de gintonics i pogués escoltar una mica de música en directe li servia.

Al final es va decidir pel Kilombo, un pub de música en directe que estava a Còrsega amb nosequé, m'ho ha dit mil vegades en Hank, però mai ho recordo... mea culpa.
-"Tio, et juro que aquell Gintònic estava fet amb pixat de gos i tònica caducada, aquell dia vaig estar a punt de decidirme per beure aquella porqueria que beus tu..."
-"Four Roses amb llimona?"
-"Hahaha si, Four Roses amb llimona, joder, vaia mariconada de nom per un whisky!"

Li he dit mil vegades que es Bourbon, però ell a la seva.
Seguim, el gintònic no valia res, però estava tocant un paio que li agrada mol, el Duende, un amic comú que tres cops a la setmana va a tocar a un pub de davant de casa meva, el Lunatic. Doncs això, que entre Hasta siempre comandante i El mediterraneo una noia es va asseure al seu costat, estava sola, i bevia Havana 7 amb cola.

"Em vaig enamorar, duia una brusa blanca d'aquelles fines, uns texans blaus i uns ulls verds que semblaven dos pedres precioses. Els cabells castanys li arribàven a mitja esquena, i els pits li devien fer una 95. Ei! i primeta eh? Vamos, una noia com déu mana!"

A en Duende li agrada fer participar a la gent, li agrada que la gent canti, i com ja he dit, a en Hank li agrada en Duende, així que canta. Curiosament aquella nit no era l'únic que cantava, ella també ho feia i de cop un dels tres va parar. I així, es podria dir que les primeres paraules que van intercanviar van ser nací en el mediterràneo.

Ella va somriure, mirant al Duende, sabia que ell l'estava mirant. Ell també va somriure i efectivament l'estava mirant. De cop i volta ella va girar el cap. "Tio, et juro que ho vaig veure com a càmera lenta, vaig veure com poc a poc el coll s'anava arquejant i aquells cabells llisos es movien com si fòssin fotogrames, alucinant". Llavors vaig pensar que l'amargura del gintonic podia venir donada per substàncies rares que es poden posar a les begudes alcoholiques per fer més interessants les nits, però en Hank no ho fa això, no si surt sol.

"No ho fas gens malament!" li va dir en Hank, joder, ell canta com el cul, com s'atreveix a dir-li això...

Bé, el cas es que a la noia li devia fer gràcia, i es van posar a xerrar, que si ell havia sortit a prendre algo, que les cançons estaven molt xules, que si ella marxava al cap d'una setmana a Bilbao, que havia trobat una feina com a redactora d'una revista de moda...
En Hank la feia riure, ja ho té això en Hank, fa riure a la gent que està al seu voltant, i pel que ell m'explicava era just el que ella necessitava, riure una mica, saber que se'n va, que deixa coses endarrere però que sempre es pot trobar algú amb qui riure una estona, vagis on vagis.

Eren les tres de la matinada, estaven a punt de tancar, en Hank anava pel tercer gintònic amarg i l'últim cantant de la nit ja s'acomiadava d'un públic que no li fotia ni puto cas.

"Vius per aquí a prop?"-li va dir ella.
"Doncs la veritat es que no, però tampoc tinc ganes d'anar-me'n a casa, algún bareto hi haurà on me'n posin un altre... i espero que sigui millor que aquests, això m'està destrossant per dins!"

No ho acostuma a fer, però no vaig poder evitar tocar-li la moral una mica:
"Hank, putilla, què volies, anar de copes amb ella, emborratxarla i tirartela a qualsevol lavabo?"
-"Calla imbècil, i escolta, no em va fer falta!"

Es veu que ella coneixia un puesto on els cubates eren barats, però que no hi havia gaire per triar, en Hank va acceptar a cegues i resulta que aquest puesto era un quart quarta... o quart segona, no ho recordo bé, ja li preguntaré a en Hank.

La porta la van obrir a trompicons, mentres ell li agafava el cul i ella li mossegava el llavi. Van estar revolcant-se pel pis tota la nit, per acabar dormint en un llit de noranta per u vuitanta ,tres escasses hores. En Hank tenia coses a fer l'endemà, es va llevar a les 10:30, li va donar un petó i es van dir adéu.
Pel que sé en Hank no ha tornat a veure aquesta noia, "Una pena!" diu ell, aquell polvo va estar més que bé.

Jo a vegades també surto sol, dies que simplement ho necessito, ho faig per no estar a casa, però no us mentiré, quan estic a l'ascensor penso que no estaria malament que es repetís aquella nit d'en Hank algún dia.

Bé, ja es tard, en Hank no és a casa, l'acabo de trucar, i els pubs per norma general tanquen a les 3, vés a saber on para...

Comentaris

  • Detalls[Ofensiu]
    Red Pèrill | 12-09-2010 | Valoració: 8

    M'agraden els detalls prescindibles com la mida dell llit, i els palabrrros coloquials com puesto, i les històries que no calen arribar a la fi del món, com una cançó tendra i intrascendent que fa plorar i et segueix tota la vida, no?

    Igualada powah

    M'ha agradat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: