De els formigues...

Un relat de: onatge
Potser només som rics
quan estimem en llibertat.
Els somnis de l’ànima
se’m desperten al cor.
Encenc espelmes i encens,
la flama em trempa l’esperit
i l’encens em penetra
les estances interiors...

Ara el sol bateja el paper
on estic escrivint.
La farigola al rostit
de la cassola perfuma
la carn i l’aire.

Miro la mar i estimo
la seva bellesa i grandesa.
M’agrada la llibertat
de les formigues...

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392493 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com