De dos silencis s'engendra una remor?...

De dos silencis
s'engendra una remor?
I bufa i rebufa
el vent de la ment,
i s'obre la finestra,
no sé si hauria
d'estar content?

Sempre les mateixes pedres
em fan caure al mateix port
i m'ofego del mateix mar.
Hi ha horari de soledat
i la funerària de la solitud
sempre està oberta,
però no tinc mans
per trucar a la porta...

Visca la fragilitat
fins que es trenca.
Quan es perd l'equilibri,
a sota no sempre hi ha xarxa...
El silenci fa aixecar el seu crit
en l'eco de la quietud.
I quan voldria parlar
la ràbia lliga les paraules.

Tres anys de llibertat,
una espurna d'independència de ment.
Respirar malgrat que a fora
hi hagi pluja o vent.
I que els batecs foradin
la paret del silenci.

Totes les portes sense pany,
així ningú no en tindrà la clau.
Que ningú no ho
rellegeixi tres vegades,
o s'entén o no s'entén.

Ja que està escrit al meu aire,
cadascú ho pot llegir al seu...