DE DESIGS INVENTATS. Part III: Rendició: espai i temps

Un relat de: filladelvent

Quan temps, de tu a mi?
Quant temps de distàncies
ens separen, l'un de l'altre?
Forjarem noves dreceres
per poder mirar-nos de reüll.

Per poder mirar-nos de reüll,
prenyarem la nit de nous sons,
versionant els clàssics,
matisant els vells,
des de la vida
al no-res.
A la inexistència de tu-jo,
al no ser de junts, de dos,
a ser-ne un i un,
sense adornar-se del parany.

Que entre el tu i el jo,
terres i aigües,
i entre demà i avui
inacabables segons...
entre dreceres t'enviaré cartes
on acceptaré, finalment,
la rendició:
que tu no ets més
que un contorn desdibuixat,
sols un somni
mai realitzat.


Comentaris

  • Acabo de llegir-te tot seguida la trilogia[Ofensiu]
    L'anònim GharN | 09-01-2006

    La tercera és potser la que crea imatges per mi més inquietants. Queda molt curt, m'agrada que es deixin de dir coses que es noten, pel context, que les notes si les mires. Aquestes imatges en blanc i negre ericen els pèls i els posen de punta, per a poder sentir millor el tacte de les teves paraules de blanc i de negre, buides de colors i plenes de contrastos. Has trobat allò que buscaves. T'has trobat a tu. Amant d'un propi somni, anhelant la seva consecució que mai abastaràs fins que no aprenguis a mossegar-te les ungles i a tornar a sentir, no pas a esperar sentir allò que t'has imaginat. Aleshores la realitat sembla més màgica, quan no es pensa tant que, quan la vivim, esdevé altre cop....reciclada.

    Sort i que acabis el 2006, d'una sola peça, amb tu mateixa.

  • bescanvia[Ofensiu]
    jaumesb | 09-01-2006 | Valoració: 10

    marc per niu, per bastida, molta sort

  • Està bé...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 03-01-2006 | Valoració: 8

    Interessant article, prometedor. Li poso una bona nota.

  • I arribem a la rendició...[Ofensiu]
    brideshead | 03-01-2006

    quan després d'un somni dibuixat, i un desig inventat, ens rendim a l'evidència:

    La Part I i II del teu poema m'han semblat, com et deia, de recerca, de descoberta. I aquesta tercera part és la més trista de totes. No pas potser pel contingut, sinó per la forma. El contingut segueix la pauta harmoniosa de les dues parts precedents, però la forma m'ha fet evocar la rendició davant un fet consumat i que volies ignorar fins ara:

    "...
    Que entre el tu i el jo,
    terres i aigües,
    i entre demà i avui
    inacabables segons...
    entre dreceres t'enviaré cartes
    on acceptaré, finalment,
    la rendició:
    que tu no ets més
    que un contorn desdibuixat,
    sols un somni
    mai realitzat."

    Paraules tan belles com tristes.

    Et felicito per aquest experiment poètic en tres parts. És un poema treballat fins al fons, pots estar ben orgullosa del resultat.

    És, realment, un goig llegir-te: tant els teus poemes com els teus comentaris. Hi poses rigurositat i valentia, i creu-me, es nota.

    Un petó, filladelvent, i el meu agraïment per tota la teva generositat!

    Fins aviat, espero que el 2006 et concedeixi aquells dons tan preciats: salut, felicitat, i una inspiració infinita per seguir-nos delectant amb poemes com aquests.

  • feliç any!![Ofensiu]
    Ainoa | 30-12-2005

    Forjarem noves dreceres pe rmirar-nos de reull... m'agradat molt!!!! Quin poema més llarg, ets molt metódica, estructurant poemes i parragrafs, molt ordenada, quina enveja!!! Estic fent una tour per la web, per acomidar-me del 2005 i llegeixo els meus autors, i noia, que no podies faltar tu!!!!

    Un fort petó i pel 2006 més poesies per tots!!!