DE DESIGS INVENTATS. Part II: Racó de pell

Un relat de: filladelvent

Noto, lliscant suau,
una teva mà rere la meva orella,
entre lianes d'obscurs cabells.
El meu coll creix
i creix
i es revincla amb el teu tacte.

Jo m'omplo i creixo
al ritme adagio dels teus dits.
Jo em sento dona,
dona,
al contacte del teu polze
apropant-se al meu pit.

I és aquest racó de pell
vora l'orella, al clatell,
costejat per mons cabells
tot el nostre cosmos,
que tu explores,
que jo sé.

I és aquest núvol incert
tot el nostre temps
que s'eixampla,
que ens aixopluga,
i que se'ns presenta
de mirades cec.


Comentaris

  • Una descripció[Ofensiu]
    brideshead | 03-01-2006

    fantàstica d'uns moments màgics de descobriment, de sensacions, que desitjaries que aturessin el rellotge per sempre més, i poder gaudir-ne lentament, sense cap límit de temps, fins a l'èxtasi final per poder tornar a començar l'orgia del tacte que fa estrall a les neurones, al cor i a l'ànima.

    Igual que en la primera part, un poema molt i molt elaborat, buscant -i trobant de manera immillorable- les paraules justes, adequades, harmonioses que, una acompanyada de l'altra, embolcallen amb perfecció els teus versos fins a aconseguir un poema absolutament rodo.

    Un cop més, sensacional, filladelvent.

    Una abraçada ben admirada!

  • la tendresa i la pell...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 23-12-2005 | Valoració: 10

    Sublim, filladelvent.
    En aquesta segona part, predominen les imatges orgàniques, de quelcom que creix impulsat per l'amor, per la tendresa.
    La última metàfora també la trobo molt escaient. Això promet...

    Felicitats i una abraçada, i gràcies per la bona estona!