Cercador


Llista categories

De debò que no ho sabíeu? (cançoneta d'un viure)

Un relat de: rnbonet

Tot són instants
tènues, distants.
Estels fugaços
obrint els braços
en temps i panys:
heures de maig,
la llum d'agost,
fruita d'abril…

Només instants.

Quota de vida
del tot burleta.
Dolça dolçaina,
gust de baladre,
quincalla tendra.

Alés morruts,
menjapinyols
d'eclipsi efímera;
penyora ferma;
casida amb molsa;
respir de peixos.

Ones gegants
saltironant
com tombarelles
de sol i estrelles.

Quietud del temps,
tomb de parpelles.

Paraules verges
tombant titelles.

Cara ben neta.
Un toll d'amor.

Al temps present
-tardor encesa-
tot són instants.



Comentaris

Afegir comentari
  • Estels fugaços obrint els braços.[Ofensiu]
    Annalls | 20-03-2013

    E volia posar les dues fases preferides, i no recordo l'altre, (es un mal somni ,el tema memòria) ,I com no tens opció de veure el text...

  • I quins instants...[Ofensiu]
    Annalls | 20-03-2013 | Valoració: 10

    ..tan ben escrits i descrits. aquest poema es mereix molts i bons comentaris. Que hi fa aquí tan solitari?I si hi poses un enllaç al fòrum? (un altre cosa que he d'aprendre, lAnaïs es va oferir, però no trobo el moment).
    Me'l emporto a preferits,
    segurament,
    tornaré a llegir-lo,
    aquí.

  • Sí senyor.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 31-03-2010

    La vida és plena de instants i de petits detalls més que de grans esdeveniments.
    Un poema alegre i musical. Genials els versos: Ones gegants
    saltironant
    com tombarelles
    de sol i estrelles.
    Quin plaer haver-te conegut,rnbonet.
    Una abraçada amb molt d'afecte.

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

356998 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >