DE DEBÒ MARXA L’ORIOL PUJOL?

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
DE DEBÒ MARXA L’ORIOL PUJOL?

Els casos de corrupció a CiU se li multipliquen. No és que la gent de CiU sigui especialment corrupta, és que ha tingut molt poder durant molts anys. I això vol dir que ha tingut moltes vegades ocasions per a fotre mà al calaix. Suposo que la temptació en alguns casos ha estat massa forta o el temptat massa feble i per això les coses estan com estan. Però més enllà dels casos individuals a mi el que em genera pànic és la corrupció institucionalitzada, es a dir, quan els partits polítics es financien de forma delictiva. Si un partit polític es financia de forma delictiva no quedat tot tacat per aquest càncer? No esdevé la manera normal de funcionar del partit? I si esdevé la manera normal de funcionar del partit no és lògic que li vagin sortin aquí i allà dirigents que actuïn com ho fa el partit, es a dir, delictivament?

El cas de l’Oriol Pujol és un cas paradigmàtic d’un grapat de coses que no han de ser. La seva carrera política s’ha basat en el fet de ser el fill de Jordi Pujol. I això ha convertit CDC en una mena d’empresa familiar o en una mena de monarquia. L’Oriol ha tingut totes les portes obertes sense fer cap esforç, de jovenet ja era director general, va ser regidor i com que no li va agradar la feina la va deixar i va tornar a ser director general i ha esdevingut el secretari general del partit exclusivament per ser fill de son pare. No ha demostrat tenir grans dots parlamentàries, ni ser un gestor especialment bo. Només ha demostrat l’importància de dir-se Pujol i Ferrussola a CDC.

Ignoro si l’Oriol Pujol és culpable o innocent del que se l’acusa. Si fos culpable la seva actuació em semblaria d’una manca d’intel.ligència i supèrbia enorme. Una persona que a nivell econòmic ho té tot solucionat des d’abans de néixer té sentit que foti ma al calaix? Una persona que tenia tots els números per a esdevenir president de la Generalitat s’havia de complicar l’existència guanyant fraudulentament uns quants mils d’euros? Se’m fa molt difícil d’entendre, la veritat.

Crec que si realment l’Oriol Pujol marxa – cosa que jo no tinc clara perquè una cosa és constar als documents i una altra és remenar els fils – CDC haurà fet un pas endavant enorme per tal d’esdevenir un partit polític normal. Perquè estem orgullosos de la força que tenen a casa nostra les empreses familiars, però els partits polítics se suposa que han de ser democràtics i, per tant, que no ho poden ser. Tinc la sensació – i potser estic equivocat – que avui l’Artur Mas està més aviat content.

Comentaris

  • Supèrbia i excès de confiança[Ofensiu]
    aleshores | 17-07-2014

    En aquesta llarga transició -que actualment sembla que torna cap al franquisme en lloc de dseguir endavant - ho va haver un moment en que semblava que tot seguiria sent el mateix pels segles dels segles. Ho va haver qui va dir des de les files socialistes que qui no es feia ric era tonto (Solchaga, ministre de Felipe González).
    O sigui, que per a mi hi ha hagut un excès de confiança i naturalment supèrbia i mNca d'intel·ligència