Cercador
De culpa a culpa, és teva la culpa.
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Jugaven a l'oca cada diumenge a la tarda, la Laura i la Paula.
-Un tres! De pont a pont...merda! No podria haver-hi una font? -s'enfadava la més petita, la Paula, i deia que el dau era un trampós i que sempre li sortia un tres.
-Un sis! Buf...de què i caic al pou i em quedo tres torns sense tirar!- la Laura s'assecava la suor amb un mocador ben planxat i amb les seves inicials brodades destrament.
La partida s'anava posant interessant (com sempre) i elles dues només tenien ulls per aquell objecte petit de sis cares amb nombres, a veure quin els sortiria (com sempre).
Normalment acabaven barallades i gairebé arribaven a les mans.
-No guanyo per culpa teva! Fas trampa!
-Em fas perdre amb els teus rodolins i hòsties! No pot ser que vagis d'oca a oca tan sovint, no m'ho empasso!
I la noia de torn de la residència les havia de separar.
I, no obstant, cada diumenge hi tornaven.
Un joc d'atzar i el trobar-se a faltar anaven del bracet amb les dues velles en la recta final de la vida.
-Un tres! De pont a pont...merda! No podria haver-hi una font? -s'enfadava la més petita, la Paula, i deia que el dau era un trampós i que sempre li sortia un tres.
-Un sis! Buf...de què i caic al pou i em quedo tres torns sense tirar!- la Laura s'assecava la suor amb un mocador ben planxat i amb les seves inicials brodades destrament.
La partida s'anava posant interessant (com sempre) i elles dues només tenien ulls per aquell objecte petit de sis cares amb nombres, a veure quin els sortiria (com sempre).
Normalment acabaven barallades i gairebé arribaven a les mans.
-No guanyo per culpa teva! Fas trampa!
-Em fas perdre amb els teus rodolins i hòsties! No pot ser que vagis d'oca a oca tan sovint, no m'ho empasso!
I la noia de torn de la residència les havia de separar.
I, no obstant, cada diumenge hi tornaven.
Un joc d'atzar i el trobar-se a faltar anaven del bracet amb les dues velles en la recta final de la vida.
Comentaris
-
i tiro perquè em toca !![Ofensiu]Annalls | 15-01-2013
Bé es el que cal..jugar . ..jugar i jugar..mantenir la ment ocupada perquè no es rovelli , l'esperit de la infància (femení començat amb i , ho acabo de fer a classe), mantenir per sentir-se vius i no perdre el contacte amb la nostra part immutable.
i paraaaaaa no puc llegir tant ,a més un relat ofega l'altre.
et confessare que en tinc vint fent cua... -
i tiro perquè em toca !![Ofensiu]Annalls | 15-01-2013
Bé es el que cal..jugar . ..jugar i jugar..mantenir la ment ocupada perquè no es rovelli , l'esperit de la infància (femení començat amb i , ho acabo de fer a classe), mantenir per sentir-se vius i no perdre el contacte amb la nostra part immutable.
i paraaaaaa no puc llegir tant ,a més un relat ofega l'altre.
et confessare que en tinc vint fent cua...
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436074 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com