De 'crusero'

Un relat de: Misssullivan
- Si, nena, que me’n vaig de crusero. No, morro, cap ni un que és una promoció, vaig a treballar. És clar que un crusero per la Mediterrània és un somni per qualsevol, però me’l mereixo que curro molt, a lot of work!
Ja em veig, al sopar de gala que dóna el capità, vestit d’Armani, jo, el capità no, és clar…ui que estic nerviós…que me pongo, que me pongo!
Com va l’esquena? Ui, si no et vaig explicar la sessió amb el massatgista! Bueno, bueno, quin massatge! ni al Rei, tu, li deuen fer com a mi. Doncs mira, el cas és que el fill de la Paquita fa massatges, és fisioterapeuta o no sé què. La Paquita és la portera del pis on vivíem abans, si, la que m’arregla la roba també. Doncs el seu fill va estudiar per això dels massatges, el cas és que arribo allà i em diu que em despulli sencer. Així, en fred. Clar, jo els massatges sempre me’ls he fet amb calçotets, m’agrada posar-me uns Calvin Klein, aquells cataklein que tu dius, que són negres. Doncs jo que vaig amb els meus Calvin i me’ls fa treure el tio. No, polit anava polidíssim, m’havia dutxat, saps quan et dutxes a consciència, i et fregues amb el guà de krin, i et fas un peeling? Doncs així. Anava polit i fi com el culet d’un bebé, amb una olor de cirera del Japó …oooh! Un producte d’una casa que he descobert de rituals del bany que faria les teves delícies. Doncs bueno, em posa una tovalloleta per tapar-me el cul i comença amb l’esquena i jo, és clar, el noi era molt mono, no és que em desagradés, i amb el temps que fa que no li dono una alegria al body...bueno, doncs jo, vaig començar a pensar en enterros, enterros, i morts i desgràcies perquè si no la cosa corria perill. I vinga, vinga, Ferran, pensa, i la mort del meu tiet, i el marit de la portera, el pare del meu jefe, la mort de la meva àvia Amparo, al poble. Quasi que ploro, el cas és que quan em va dir que em girés ja estava força tranquil, però noia va començar a tocar-me els pits perquè deia no sé què dels xacres, per obrir-me els xacres, que tu, llavors vaig començar a pensar en guerres, la fam al tercer món, un planeta sostenible, controlava tant, i estava tan tens que ell vinga fregar fort, i al final vaig notar un catacrec al coll i un dolor, una fiblada... I que tinc torticulis, tu! Amb collaret que vaig, tot pel massatgista dels xacres. Ara que jo me’n vaig igualment de crusero, en tot cas ja buscaré un collarin que sigui d’Armani.
I tu, com estàs, bueno, ja m’explicaràs i xerrarem amb temps eh, ara me’n vaig a comprar un banyador que un d’aquells turbo pak, per quan estigui a la piscina a coberta. Kisses, guapa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Misssullivan

4 Relats

3 Comentaris

1457 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99