de cotó

Un relat de: llu6na6

Amb un somrís als llavis la vida em surt
al pas avui també
malgrat als ulls les llàgrimes.

També avui duc enganxada als dits
la seda del seu cos, l'olor intensa a mar,
a bosc, a set, a foc, a impuls. Sento com
es va desfent als dits fent-se filalls.

També avui amic sento ben prop el teu escalf,
la perfumada olor del teu compartir
amb mi, un poc, -un molt-
el nèctar amargós
d'aquest esglai.

Comentaris

  • El teu escalf... el meu somriure![Ofensiu]
    Unaquimera | 16-02-2006 | Valoració: 10

    He sentit ben a prop el teu escalf, que ja havia intuit al mig de la nevada, en llegir el teu generós comentari al meu relat.
    Vas triar un bon dia per enviar tot el teu amor! Un dia que feia pessigolles...
    Per donar-te les gràcies he volgut retornar a uns dels teus textes que més havia gaudit temps enrera, quan les llàgrimes eren més nombroses i anegaven la mirada.
    Tot i així, no eren suficients per impedir-me trobar les teves paraules i, encara que lentament, oferir-li a la vida un somrís tot confiant que l'esglai s'aniria fent filalls...
    Gràcies, llu6na6, per aquest escrit.
    Gràcies per les aquelles frases teves.
    Espero que fins aviat, sí, ... jo et continuaré llegint! Una abraçada
    Una quimera

  • Preciosa, una delicia pels sentits[Ofensiu]
    blaumar | 05-11-2005

    i una inesperad proximitat a la darrera estrofa.