DE COP I VOLTA

Un relat de: relatsanonims
I que n'és de complicat tot això de l'amor. Sempre havia pensat que tindria una història d'amor com la dels contes de fades i princeses o almenys, com les de les pel·lícules americanes, però no, no és així. M'he enamorat de molts nois i m'he imaginat mil i una aventures amb cadascun d'ells, però llavors t'adones que no, que no ho pots tenir tot, que moltes vegades et pots enamorar d'algú a qui no li agrades, d'algú que només et vol com amiga, o d'algú que simplement ni et coneix. I de sobte, un dia qualsevol apareixes tu, a qui ja coneixia, i la teva mirada, el teu somriure i les teves paraules em fan canviar tots aquests pensaments que tenia al principi. No ets el tipus de noi amb qui mai m'hagués fixat, però un altre cop el cor em dóna una nova lliçó i entenc perfectament allò que diuen que l'important és l'interior. El teu somriure, les teves paraules, els teus ulls i les teves carícies em transporten a un món diferent, un món on només hi som tu i jo, i quan no estem junts, és l'únic que desitjo: veure't un altre cop.
L'amor no és res més que això, conèixer belleses interiors i viure mil aventures amb aquesta persona, viure, riure, somiar, però sobretot estimar, i què vol dir estimar? Doncs res més que viure, somiar, cuidar, riure i perseguir mil desitjos amb aquella persona amb qui et sents més bé, amb qui amb un mirada seva se t'escapa un somriure, amb qui ets capaç de riure de qualsevol tonteria, amb qui ets capaç de plorar i explicar allò que més et preocupa sense preocupar-te en què pensarà i amb qui de cop i volta, veus com la seva bellesa interior també brilla per fora.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer