De cop i volta, l'oci

Un relat de: plomadacer

Una tarda, sortint de la feina, la Míriam va voler canviar una mica la ruta de tornada a casa, per variar. Mentre passava per un carrer que feia temps que no trepitjava, li cridà l'atenció un petit comerç. Tot el que venien era fet de vímet, bàsicament diminuts objectes de decoració. Es decidí a entrar. La botiguera li explicà, tota queixosa, que feia poc que s'hi havia posat, que s'havien vist "obligats" a buscar una franquícia en què invertir els diners que el marit havia rebut de l'atur, que per ara tot era pocs ingressos i masses despeses... La Míriam sentí una estranya compassió per aquella dona en edat de prejubilació que acabava de conèixer. Li prometé que li compraria alguna cosa més endavant, perquè a ella li agradava ajudar els qui ho tenien més difícil. Passaren uns quants dies i la Míriam continuà amb la seva rutina diària de xarcutera. Encara que li hagués fet molta il·lusió dedicar-se a escriure contes infantils, la vida l'havia portat per aquell camí. No es pot dir que se'n sentís satisfeta, però cada matí, només d'entrar per la porta de la cansaladeria, es mirava amb cert orgull un racó de la paret, aquell on hi havia penjat el diploma que acreditava la cinquena posició en un concurs de talladors de salami que una marca d'embotits havia organitzat el 2007. L'estiu se li feia especialment feixuc a la Míriam per treballar. Cada vespre arribava xopa de suor i destrossada de passar-se el dia dreta i estressada per haver de contestar amb un somriure les exigències de clients pesats. Ja arribava l'agost i amb ell molta més feina, ja que era llavors quan tots els apartaments, càmpings i hotels del poble estaven a vessar. S'havia resignat no només a renunciar a fer vacances aquell mes, sinó també a treballar-ne encara més hores. Per una banda, comprenia perfectament que la mestressa volgués tenir a tot el personal disponible i, per l'altra, la consolava el fet de comptar amb una entrada addicional de diners que li permetia no haver de patir per l'inici escolar i que a més li servia per a reduir una micona la hipoteca..., ai la hipoteca! Cada dia s'anava notant més l'arribada d'estiuejants: cotxes aparcats per tot arreu i molta més gent i soroll. De tant en tant, la Míriam podia plegar una estona abans a la tarda, i va ser un dia d'aquests que, tot i estar esgotada com de costum, s'obligà a visitar la botiga del vímet. S'arreglà i pentinà com si anés a un esdeveniment important. Així ho considerà ella: "Si la gent que passa pel carrer veuen que una dona amb imatge elegant, intel·ligent i jovenívola hi compra, també hi voldran entrar". Seria tot un impuls per al negoci d'aquella pobra dona, i d'aquesta manera, l'ajudaria a encarar l'agost amb ànims i a aprofitar aquest mes tan bo per a fer caixa. La Míriam sabia que no anava a fer una compra innecessària en forma de caprici-sacrifici, sinó a fer una acció que es situava a mig camí entre obra de caritat i acte solidari, tant de centre com ella era. Quan arribà al carrer, estava tan emocionada que li semblà haver passat de llarg el comerç, no n'havia vist pas l'aparador. Fou llavors quan s'adonà que la persiana estava abaixada, i que hi havia un rètol enganxat. Literalment hi deia: "Tancat de l'1 d'agost al 5 de setembre". Al costat hi havien dibuixat, amb traços intencionadament infantils, un creuer navegant alegrement. Per si algú no captava el significat de tal explícita il·lustració, a sota s'aclaria el motiu del provisional tancament: "Bones vacances!".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: