De com un fet circumstancial pot causar una imatge errònia sobre els humans a l'univers

Un relat de: Màndalf

Aquí, el naturalista Strugs emetent en viu i en directe pel Canal Descoberta de la TV Galàctica d'Andròmeda. Tal com havíem previst a la programació d'avui, em trobo al Planeta Blau de la Via Làctia. Transmeto directament les característiques dels pobladors d'aquest estrany món blau. Pel que he pogut observar, aquests animalons s'acomoden en habitacles. S'amunteguen en habitacles. Amb la intrepidesa que em caracteritza he fet cap a un d'aquests llocs (a la porta hi posava: "Pensión Lulú") i ara em trobo en una de les seves habitacions, penjat a un aparell del sostre, transmetent perillosament per a tots vosaltres, per a tots els andromedans.

Mireu! Observeu l'animaló a través de la meva visió telepàtica nocturna! És damunt del jaç,... com es mou, com es belluga, com repta,... està ple de vida aquest ésser primitiu! I quin soroll que fan les molles del jaç! El primer que es nota de la bestiola és que té vuit extremitats desordenades que se les embolica constantment pel cos. És bicèfala, amb un cap davant de l'altre. Un cap pelut, de color ros i l'altre sense pèl.
Un moment! Atenció! Sembla que m'ha vist! El cap pelat ha dit "Quin polvet!"... No, no, continua movent-se rítmicament,... quina manera més estranya de descansar!

"Crema Lallet, la millor per conservar la lluentor de la seva banya"

Cada caparró té una cavitat amb una llengüeta bellugadissa que va d'un forat a l'altre constantment. Moltes vegades els dos apèndix es troben i es passen informació, com les formigues gegants del Planeta Smooth. Què interessant!

"Pastilles La Galàxia, tindran cura de la verdor de les seves plomes"

Sembla un ésser contradictori. Mentre el cap ros es queixa ostensiblement dient "Ay ay ay", el pelat deixa anar: "Què bé, què bé".
Quin perill! Escolteu! Sembla que vindrà un altre animaló! Ara s'han posat d'acord i diuen "Ara, ara! Ja ve, ja ve!" Però amb la meva oïda telescòpica no sento que vingui ningú.

"Merendero Picabó, els millors pernils fumats d'extraterrestre"

Ondia! Després d'unes sotregades bestials i uns crits que despertaràn al veïnat (de fet, s'ha fet llum a la finestra del davant), la bestiola sembla que s'ha calmat i finalment es podrà adormir...
Aaaaaah! Ha encès l'aparell on estic penjaaaat!! Que em socarrooo! S'ha acabat la connexió,... em difumino!

- Mmmmm... aquests polvets em fan perdre l'oremus,... juraria que he vist un lloro banyut a la làmpada del sostre,.... mmmmm

Comentaris

  • curiós[Ofensiu]
    qwark | 11-11-2005

    Trepidant crònica antropològica que només es podria comparar amb les d'aquells reportatges que fan per la 2, sobre els rituals d'aparallament dels lloros banyuts (polígams?) d'Andròmeda.

  • ja ja ja![Ofensiu]
    Capdelin | 09-11-2005 | Valoració: 10

    ets un càmera agut, extravertit, irònic, caricaturador, amb eixams de cèl·lules imaginatives latents i ordenades en la rebel·lió mental, tens fibra òptica super i un zoom impressionant... llegir-te un relat és com llegir un llibre de moltes ics de pàgines...
    una abraçada!

  • Immillorable...[Ofensiu]
    rnbonet | 08-11-2005 | Valoració: 10

    ...la visió televisada per l'ésser "plumífer" espacial i tal... I és que "estan bojos, estos humans!" que va dir l'Astèrix...
    Salut i rebolica, nano!