De com són d'importants els bons amics (ARC a la ràdio - Peresa)

Un relat de: Galzeran (homefosc)
De com són d'importants els bons amics


De menut m’alliçonava l’avi; Nét! Tria bé els amics! no hem vingut al món per tacar-nos les mans!Residíem a la part alta de la ciutat, on la família sempre havia gaudit d'un prestigi notable. Per llinatge, moltes generacions havíem viscut de rendes. Últimament controlàvem alguns negocis.

L’avi va morir quan l’última guerra. Per dissort no érem de la corda dels guanyadors i les condicions imposades pels vencedors eren complicades per sobreviure amb dignitat. Els ingressos anaven minvant i el pare es va veure obligat a vendre les propietats per traslladar-nos a un àtic de planta noble en el centre. El nostre ritme de vida seguia sent de rics; distesos i xerraires, fèiem gràcia als nous Senyors.
Un mal dia el pare va morir a causa d'una pneumònia i la mare va embogir, la internàrem en una casa de salut.

Malvenguérem els negocis i els nous amos em donaren un despatx amb càrrec. Tenia molts projectes, moltes idees... però als sis mesos m’acomiadaven per poca productivitat. Vaig voler mantenir un cert estatus social, però no estava preparat per començar de zero. Ningú mai no m’havia parlat de què volia dir treballar. Em va venir un ensopiment fatigós sols de pensar-hi.

Els meus recursos eren fum. Havia venut l’àtic, i els diners no em varen durar. Fugir de la ciutat va ser un recurs fàcil, en aquell estat no em podia deixar veure pels amics, i això de cercar un treball... ca!

Pidolar va ser allò menys semblant a una feina. Vaig viure en el pis d'una puta jove i riallera, però un mal jorn, farta de la meva eterna peresa per a tot, em va deixar en el carrer, dient-me que mai la tocava.

Havia intentat novel•lar els meus records, prenia notes en un quadern pensant que seria senzill, però costava posar-s’hi i ara malvisc ignorat per aquells que volen que doblegui l’espinada; ningú ha sabut valorar els meus ocults talents.
Cap cot, mà estesa, no paro d'estossegar tremolant com un possés, més d'hora que tard moriré com el pare, i ho faré dubtant si no he sabut triar els amics.

Comentaris

  • M'ha fet un xic de mandra...[Ofensiu]

    M’ha fet un xic de mandra rellegir aquest relat. Aquesta davallada, aquesta família vinguda a menys. Dic que m’ha fet un xic de mandra pel fet que a la primera no he captat del tot la fina ironia que impregna la narració.
    Sí senyor! Ferran, ets un dels autors d’aquesta plana —dels que llegeixo amb més assiduïtat—, que més vegades em fas rellegir.
    —Joan—

  • Bon relat, home fosc![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 20-01-2013

    Mal assumpte aquest de viure de renda. Així li va al teu protagonista que acaba pidolant després de rebutjar bones ocasions per sortir-se'n de la desfeta familar. Una davallada familiar i personal molt ben explicada, talment com si es tractés d'un fet real.
    I l'avi, com tots els avis i les àvies del món, amb una ment lúcida que malauradament no li serveix de res un cop vist el cas que li ha fet el ni-ni del nét.
    M'ha agradat, sí senyor!
    Mercè

  • Ritme frenètic...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-01-2013

    ...en tota la narració dels fets. Començants amb les lliçons precises de l'avi.
    I pidolar, diuen que no és 'pecat'. En confiança, tenia un amic arquitecte amb una "parada fixa" al metro madrileny que li rentava més que la feina -ocasional, tot cal dir-ho!-

    Salut i rebolica!

  • Ai, la peresa i els amics![Ofensiu]
    Materile | 18-01-2013 | Valoració: 10


    A vegades sembla que la peresa porti les males amistats. Una història que sembla real. Molt ben narrada i amb molta gràcia malgrat el tema. És curiós veure la diversitat de "pereses" que hi ha, i que tots en tenim alguna en algun moment.

  • Es bon saber quin són els bon amics [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 13-01-2013 | Valoració: 10

    Es important saber quins amics s'han de triar, es veu un relat molt bo, amb molta qualitat, és increïble com descrius tota la narració. Es meravellós veure aquestes situacions. Fins aviat, un salut de Rafael Molero Cruz.

  • Bon relat, Ferran...[Ofensiu]
    F. Arnau | 13-01-2013

    És veritat que els amics es trien, i la família cadascú neix amb la seua, però de vegades, aquesta tria dels amics potser no és la més adient pel teu benestar econòmic. El personatge del teu relat té la mala sort de que no és de la corda dels vencedors, malgrat que la seua forma de viure està molt més al costat d'ells, que no pas dels vençuts.
    Una forta abraçada, amic!
    Salut!
    FRANCESC

  • La família tampoc es tria...[Ofensiu]
    dolors_cabot | 12-01-2013

    M'ha agradat molt el ritme del relat, pausat però contundent; també com vas mostrant el personatge... potser no ha sabut triar els amics, però els seus orígens, també diuen molt.
    Felicitats!

    Dolors

    pd: només fa unes hores que soc a relats i encara no sé gaire com funciona; espero que t'arribi el comentari.

  • El càstig del treball[Ofensiu]
    allan lee | 12-01-2013

    Als senyors de raça els repugnava. M'has fet pensar en Vida privada, l'incomparable obra d'en Sagarra. Tot un món aquell i uns privilegis que encara avui ens són una classe a part. Jo, que sóc de casa bona vinguda a menys, sé d'algunes històries amb un rerefons igual que el què ens expliques. Ben ambientat i intel.ligible.

    a

  • D'un altre temps[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-01-2013 | Valoració: 10

    Mentalitat medieval, absolutista per a gent del segle XX o XXI. costums, maneres de viure del "Cuento" molt ben retratat. I n'hi ha molts així! A casa conec trajectòries com les que descrius i em fan posar un vermell a les galtes que no m'agrada, de vergonya. Felicitats per clavar el clau. Una abraçada Ferran i que tinguis una bona entrada d'any, a part de la literària, que ja l'he gaudit.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

96 Relats

839 Comentaris

263856 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedaran alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Dels meus relats a concurs, que durant els anys de participar van quedar finalistes, n'he fet un recull electrònic que podeu baixar/descarregar gratuïtament des de LEKTU
No sempre els he publicat sota aquest perfil, però tots es poden trobar dins la pàgina de relats en català.



Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS

LA LLEIXA DE L'HOME FOSC


I si us cal fer algun comentari més privat darman59@gmail.com

A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A