De com Alícia i Quiquet entren, un darrere l'altre, al país de les meravelles (Relat amb consells inclosos, per femelles i mascles despistats)

Un relat de: rnbonet

Supose que tothom recordarà -si ha llegit el llibre en qüestió- quan Alícia, asseguda sota un arbre, es trobà el conill. Un conill estrany, albí, que parlava i deia:
-M'arriba tard! Amb tres no en són prou...
I potser, tots -i totes!- recordarem quan aleshores Alícia decidí seguir els influxos que li arribaven del conill i va trobar un forat gran, gran...que acabava a una sala més gran encara, amb una porta a un i altre costat. I fou precisament a un d'ells que va trobar la clau. Una clau petitona, redoneta... Però, se n'adonà que enfora tenia una altra clau i d'altres cosetes redones, amb una advertència escrita: "Xucla'm". I és que Quiquet estava també sota l'arbre, bragueta descordada, afectat per la insistència olfactòria del conill.
I honorant les ganes de descoberta que han estat sempre el deler de la humanitat, i també les pròpies, Alícia fa fer xuplits i xuplots, tan grans i amb tanta gana, que quasi deixa l'ampolla buida. Tan buida i tan encongida que Alícia es va sentir super-heroïna misteriosa i bufanera.
Però, vet ací que es descobreix de sobte, un pastís amb una llegenda: "Menja'm".
I el propietari de la clau -que desconeixem al conte original, però tothom sap que es tracta de Quiquet- comença a menjar-se molt golut, i poc a poc, el pastisset aquell. I una part anava estirant-se com un xicle... fins que Alícia seu al terra i comença a plorar, emocionada.
I de sobte, altra vegada el conill! I resulta que perd o oblida un ventall -ho diu el L. Carrol, avantatge aprofitat pel guió i per nosaltres- que Alícia utilitza per fer-se -donar-se- vent, sufocada com estava. I vet ací que allò s'encongeix, i es fa menut, com un botó de mansaneta...

I trobada la porta i la clau, amb tot el que s'ha explicat, és com pogué entrar Quiquet darrere Alícia al País de les Meravelles.

I conte contat, ja s'ha acabat! I qui no s'alce, té el cul foradat!


PERÒ... de ben segur que tu també voldries fer com el Quiquet i l'Alícia! Entrar al país aquest!!!
Aleshores, caldrà fer esment als CONSELLS PROMESOS AL TÍTOL. A saber:

*Si ets femella.-
·I és per això que, si alguna vegada et trobes una clau, no dubtes. Agafa-la!
·I no pateixes massa cercant portes grans o menudes: el País de les Meravelles existeix... Tan sols cal trobar la clau per obrir-hi la porta.

*Si ets mascle.-
* I és per això que et recomanem fixar-te molt bé en els conills. I si de cas, alguna vegada, en veus un de blanc, segueix-lo! Possiblement et mostre el camí.
*0 si no és així, tampoc hauràs perdut res... perquè tots els conills porten al cau!

Comentaris

  • Àfrika Winslet | 21-06-2007

    se m'ha oblidat dir que m'agrada molt la il·lustració que tens a la biografia ;)

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 21-06-2007 | Valoració: 10

    jaajajaaa... ai mareta, quins contes ens explica el senyor rnbonet! Un títol atractiu i curiós, un conte divertit, amb dobles sentits que acaronen la part més eròtica que tot conte ens suscita... Podríem dir, un conte marca de la casa ;)

    petons!!

  • Conte contat![Ofensiu]
    Unaquimera | 16-06-2007

    Com que a mi m'agraden molt i molt els contes, m'ho he passat d'allò més bé aquesta història amb aire de rondalla infantil, plena de dobles sentits per a adults ben desperts, que aprofitant les teves paraules m'he imaginat contada "una nit d'estiu al ras, vora la mar nostra".

    I conte contat, aplaudiu si us ha agradat: plas, plas, plas!

    Una abraçada gran, gran,
    Unaquimera

  • MOlt bó[Ofensiu]
    mimí | 06-06-2007 | Valoració: 9

    Está molt aconseguit, sento dir que a vegades m'entristeix perdre la inocencia dels contes infantils d'aquesta manera. Però s'ha de reconeixer que esta molt ben trobat. Procuraré seguir el consell.!!!

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356784 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!