DE CALAIS A DOVER

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
I tots passejant per Trafalgar Square , a la vora del Tàmesis , pel Pont de Londres i visitant els monuments més emblemàtics . Tots sis, la iaia amb cadira de rodes els nets, els fills i en Tom el gosset Maltés,. I sense papers!

Sols les dues dones ho saben i no sembla que tinguin grans remordiments, ja que gaudeixen de la gran orbe com les que més . L'autocar turístic les endinsa en un món desconegut de carrers places i atentament escolten els altaveus que els van documentant pels llocs on passen. I sense documents !

La família que esperava el ferri a Calais el que havia navegat amb vaixell potser eren les "golondrines" de Barcelona i el vaixell amb fons marí de les Illes Medes . El ferri els va semblar un gran transatlàntic per això a l'anar la Maria a comprar el passatge pel cotxe i família la venedora li va demanar:
-Porten animals de companyia? Cal anàlisis de sang en regla, en cas contrari no poden passar.
Un moment he deixat documents al cotxe va dir i marxa.
Dins el cotxe aparcat al moll sols hi va trobar la mare, no podia caminar gaire.
- Mare va preguntar, que faig?. La noia que ven els bitllets diu que hem de tenir anàlisis vigent de sang del gos, jo solament tinc el passaport europeu no ens deixaran passar.
- - No diguis rés filla, el gos és molt callat va amb el seu "pet taxi", el ficarem al maleter l'abrigues bé amb una manta al costat de la meva cadira de rodes i llestos. I sobretot no diguis res a la família.
La Maria amb un no sé que va fer el que li deia la mare i va respondre somrient quan li va tornar a preguntar. A part dels passatgers porten algun animal de companyia?
- No va dir la Maria, la mare va amb cadira de rodes som cinc no hi cabria pas . La noia li lliura els bitllets i cap a Anglaterra falta gent.

La Maria va tenir por de la duana fins que varen desembarcar a Dover i van haver passat , llavors va fer un gran sospir. La mare i la família gaudiren del ferri i del viatge , el més llarg de la seva vida en mar, ella tremolava pel gos.

Comentaris

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    Edgar | 23-05-2017

    Molt càlid, m'ha agradat el to

  • tots junts[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2017 | Valoració: 10

    Mira que és casual, fa una setmaneta jo era a Londres, passejant per Trafalgar Square i el pont de Londres, entre d'altres indrets. Crec que vaig veure aquesta família i em va semblar sentir un bordar fluixet. Montserrat, m'ha agradat molt el teu relat. Una forta abraçada.

    Aleix

  • olgalvi | 14-05-2017 | Valoració: 10

    A la vida ens arrisquem no queda altre. El gos és un més de la familia, no pot quedar enrrere. Felicitats, com sempre és un relat amb un sentiment latent.

  • És ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 12-05-2017 | Valoració: 10

    ... molt divertit, tota una ironia sobre la seguretat o la inseguretat d'avui en dia. He rigut molt.


    Sergi: )

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 11-05-2017 | Valoració: 10

    Això és tant tendre Maria que m: ha emocionat. Saps expresar sentiments.


  • Dolç[Ofensiu]
    tapisser | 11-05-2017 | Valoració: 10



    Es mol dolç, molt tendre.
    Mai sé si es una història viscuda o inventada.
    No ho se, ni vull saber-ho em vull quedar amb el dubte, només sé que m'agrada.

    Una abraçada Montserrat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

270 Relats

840 Comentaris

112598 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.