De cada paraula, ets l'alè.

Un relat de: Eriverd
De cada paraula, ets l'alè.
D'idees, sou la ventada.
Intuïció d'una tempesta
on la raó és doblegada.
És així com jo et sento.
Tu , dona foragitada!

I així és que foll et mento
tot bufant tamborinada. 
              
Cert que ja, tu mai no em penses            
i res sense vós, em crec ara!                     
Tant és així quan t'esmento,                           
que als meus contes, sou la fada!                 
Quan mentint-me no lamento,   
delirant-te com daurada.

I és anhel que sempre sento                
de tu, eterna, desitjada!
                          

Comentaris

  • Preciós...[Ofensiu]
    Akeron343 | 03-10-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt. No crec que pugui aportar res més, als comentaris de l'Aleix i el Nil.
    Sentiments viscuts. Ostres... em sento ferrer en un món d'orfebres.

    Moltes gràcies.

  • Meravellós.[Ofensiu]
    Nil | 23-09-2018 | Valoració: 10

    Estic meravellat de que encara hi hagi homes que poetitzin de forma tant respectuosa, delicada i excelsa l'amor envers una dona, tenint en compte que avui dia plana la vulgaritat i la superficialitat com a norma. Aquest poema és bellíssim! Té ritme, musicalitat, no és gens pedant i a sobre és entenedor malgrat que estigui escrit en un llenguatge propi d'altres èpoques. No sé pas si hi hauràs esmerçat moltes hores, crec que si... però el resultat ha valgut la pena, és un poema immortal. Em trec el barret...

  • Música[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-09-2018 | Valoració: 10

    Un poema cent per cent musical, amb un ritme i una cadència envejables. M'ha agradat molt l'estil romàntic i ben trenat del poema, fet que demostra l'ardor del teu cor. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: