DE BON MATI

Un relat de: Magdala
De bon matí
I un bon dia te n’adones que el moment ha arribat. Estàs prenent cafè, el primer cafè del dia, tot just abans de sortir per la porta i dirigir-te com sempre a l’oficina, i te n’adones. Mirant el cel, el preciós cel vermell dels matins del mes de març, ja no veus bellesa. Una imatge encisadora que no et provoca res més que indiferència. I te n’adones de tot.

Al balcó, amb la tassa a la mà, bevent el líquid negre a petits glops, la idea s’instal·la al teu cervell, i per molt que vulguis distreure’t amb petites coses com que cony faràs per dinar, o quina faldilla et posaràs per l’aniversari de la Juliet, l’únic que torna al teu cap una vegada i un altre és el pensament que de sobte mirant el cel roig ha envaït el teu cap. La idea.

Pujada al segon esgraó de l’escala que guardes darrera la porta arribes a agafar pel mànec la maleta, i tires amb força vigilant que no et caigui dalt del cap. Comences a ficar amb una habilitat que pensaves oblidada les coses precises que necessitaràs. Feia un munt d’anys aquesta maniobra era quotidiana i encara es manté la perícia, i sense parar contes et trobes davant la porta de casa amb l’equipatge preparat.

I a punt d'obrir-la l’atac de pànic t’ofega,
i desfàs el camí fins a la cambra, amagues la maleta sota el llit i agafes la T-10 mirant d’afanyar-te per no haver de donar explicacions a la feina per la tardança.

Asseguda al seient del vagó recordes amb vergonya l’incident del matí, i mires de distreure’t amb pensaments i petits plans de futur. És més que probable que estiguin preparant-te una sorpresa pel teu aniversari, ja són cinquanta. A tots els amics els han fet el mateix regal: un viatge en globus per veure la comarca des del cel. Una aventura un dissabte al matí. I a tu et ve al cap que es podrien ficar el globus allà on volguessin, i que aquesta no és precisament la mena d’aventura amb la qual somiaves de bon matí, bevent el cafè al balcó de casa teva.

Comentaris

  • Fa pensar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-03-2017 | Valoració: 10

    Aquest magnífic relat fa pensar. Pot ser, senzillament, que la protagonista té vertigen i no li fa pas cap gracia el previsible regal. Pot ser que ella no tingui la personalitat per decidir quina vida vol. Poden ser moltes coses, però el que és segur és la qualitat del teu relat, tan ben descrit el pensament d'ella com la descripció de les coses quotidianes. M'ha agradat molt. Una forta abraçada.

    Aleix

  • oceano mar[Ofensiu]
    Magdala | 22-03-2017

    Hi ha una novela, "Oceano mar", que recomano, que diu una frase d'aquelles que queden per sempre a la memoria: "De todas las vidas posibles tienes que anclarte a una para poder contemplar, serenamente, las otras"
    Tot i aixi de vegades venen ganes d agafar la maleta

  • Rerefons[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-03-2017 | Valoració: 10

    Un relat amb rerefons, que ens diu coses sense dir-les. La idea, trencar amb el que esperen de nosaltres... Fa poc, llegia que una dona va fer un treball amb malalts terminals, escrivint quines eren les seues lamentacions principals, allò que haurien d'haver fet o el que no haurien d'haver fet. I tots coincidien en algunes coses. Una d'elles era haver dut la vida que els altres esperaven i no la que ells haurien volgut fer.

    Un text que es llegeix de manera àgil i que porta càrrega de profunditat.

  • No podem[Ofensiu]
    llegiresviure | 08-03-2017 | Valoració: 9

    deixar que siguin els amics qui decideixin el nostre futur, la protagonista no els pot culpar, hauria de ser ella la valenta, però la teoria és molt fàcil. Ben explicat!

  • ESPERANÇA[Ofensiu]
    EMBOIRAT | 07-03-2017 | Valoració: 8

    Bon relat, Il.lusionant. Molt ben portat, i fantàstic el canvi de la maleta per la T10.
    Queda sempre oberta la porta per agafar el metro L9 fins l'aeroport.
    Et seguiré llegint.

  • No sé què és...[Ofensiu]
    Montseblanc | 06-03-2017

    ...exactament el que ens treu la valentia “d’agafar la maleta”. Potser sí que són els anys, que van caient i amuntegant-se; potser la rutina, tan còmoda de seguir, tan indolora... I segurament arribarà un dia que ja no sabrem ni on és la maleta... Llàstima, o no, ves a saber, fa por de vegades sortir del camí marcat...

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 04-03-2017 | Valoració: 10

    M´agrada molt el teu relat. Et llegiré

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

14 Relats

41 Comentaris

1923 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual, amb molta humilitat, torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
Disculpareu de vegades les meves expressions de castellano-parlant en procés d'aprenentatge.

lomomagda@gmail.com