Davant la Natura, tan sols un instant

Un relat de: Nubada

Un núvol de fum ens cobreix la ciutat,
un núvol que arriba a tapar-nos el sol.
Un núvol que fuig, i és d'un gris apagat,
un núvol s'escampa, enlairant-se al vol.
Un núvol així és el que a mi m'ha portat
a veure que l'home no sap el que vol.

Davant la Natura, tan sols un instant,
oblido aquest núvol, la guerra i la sang.

Batalles que els homes, per quatre calés,
inventen, proposen, van fent i desfent.
Batalles absurdes per guanyar diners
banyats amb la sang d'algun home innocent.
Que bo que que seria que l'Amor regnés
i en tots penetrés tan lleuger com el vent!

Davant la Natura, tan sols un instant,
la bella Harmonia m'ho canta plorant.

La bella harmonia d'un poble petit
amb flors i muntanyes, molts arbres i camps,
conviuen pacífics captant el sentit
de trobar-se units com pertoca als germans.
No es pot comparar amb aquest fum maleït
que el cel ens amaga i no ens deixa estar sans.

Davant la Natura, tan sols un instant,
el núvol se'm fon i els ocells van volant.

La meva ciutat és contaminació,
la meva ciutat té injustícia i engany.
Davant tot això n'hi ha per arrecar un plor
que sigui protesta d'aquest món estrany.
Jo busco una vida plena de color,
sempre compartint el goig amb el company.

Davant la Natura, tan sols un instant,
aixeco la vista i el sol veig brillant.

Maig de 1981


Comentaris

  • No hi ha res nou sou el sol [ Cohelet ][Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 26-06-2007 | Valoració: 10

    Hola,

    Tot està dit. ünicament ens podem ventar de "recordar " fets que alguns ja han oblidat, i que tornen a passar per nous una vegada i altra.

    Gràcies pels teus comentaris.

    Trobaras més històries a :

    www.guimera.info
    www.moianes.net

    P/D El Moianes és - encara - un tros del cel a la terra. Fins quan ?. Només Déu ho sap.

  • Davant la Natura, tan sols un instant...[Ofensiu]
    montxita | 20-05-2007

    Amb aquestes paraules ho has dit tot, ho has expresat tot. I és que a vegades cal un verd intens per adonar-nos que l'estem enfosquint, amb fums i mals vicis...
    I és la verdor qui ens deixa respirar, qui ens regala somriures, qui ens anima quan tot ho veiem gris...
    I és sempre que ho hem de valorar, a tot arreu, a tota hora...

    M'ha agradat, te força!!

    Endavant!