Davant la lluna plena i la mar

Un relat de: Joan G. Pons

La lluna plena cada mes em busca
i jo em deixo trobar plenament.

La mar fa de mirall
i la trobo platejada marcant un camí.

La lluna i la mar sempre m'inviten
a viure a prop d'elles
però no em deixen que em barregi amb elles.

Jo voldria portar la lluna lluminosa a la butxaca
i la mar el meu llit d'amor i descans.
Però, no es deixen i criden llibertat.

Clamen una llibertat sense butxaques
i llocs concrets
escolto els clams i ho accepto.

Estimo la lluna i la mar d'eixa manera
i m'estimo d'eixa manera
i d'eixa manera estimo molta gent.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer