Daurat lliurament

Un relat de: Montseblanc
Entre les meves cames,
nu, estremit, tot moll,
grinyoles, em mires debades,
et daura la meva olor.

Et voldria sempre així.
Meu, humit, estès,
regalimant el teu pit,
lliurat, lliure, lasciu.

Dreta damunt teu,
et miro en la distancia
de qui creu tenir el poder
d’ara fer, ara desfer.

I el raig groc i pudent
et marca el cos de desig.
M’eixarranco encara més.
Què veus, beus, digues eh?

Gotetes d’àmbar a les cuixes,
mulladisa al melic,
la teva nou que s’agita,
empassa’t un glop, que t’estim.

I ara m’ajupo a poc a poc
sobre la teva duresa,
fregant-me en la sentor
de mar i de crispetes.

Meu, teva, lluents
de gana, panteixant.
Ara no hi ha res més.
Animals, lliscant les pells.

Comentaris

  • És ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 24-10-2016 | Valoració: 10

    ... realment sensacional, aquest poema, en el sentit de que la comunicació s'esdevé excitant amb els teus versos fent servir la imaginació.


    Sergi : )

  • Felicitats[Ofensiu]
    Victre | 22-10-2016

    Felicitats pel relat,
    Real i original.
    No és fàcil trobar el punt de adequat d'erotisme, i tu ho has fet a la perfecció.

    víctor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: