Data estel·lar 692982.07

Un relat de: Ricard Sayeras Quera
-És 25 de desembre i no m'han deixat regals...- va repetir amb la seva veu aguda.
-I...? - va contestar en Jofre, un xic mosca però sense deixar de mirar la pantalla -perquè carall te n'haurien d'haver deixat?
-Perquè avui es Nadal tros de quòniam!
-I que vols dir amb Nadal? Que cony és això? Collons Dida! Et passes el dia marejant-me amb coses estranyes que treus del fons de la teva base de dades i et penses que els altres també sabem que volen dir. I saps que tot el que sigui anterior al Gran Col·lapse me la pela!
-Ai Jofre - va replicar ella amb un deix irònic- és xocant que tinguis l'acreditació de pilot perquè ets més curt que el nas d'una calavera. Nadal era la festa que es feia a les cases occidentals coincidint amb el solstici d'hivern, a finals de desembre. Es reunien tots els membres de la família al voltant d'una taula i compartien menjar, beure i regals amb l'excusa que havia nascut un nen que es deia Jesús. Era una festa molt grossa perquè tot es decorava amb llums de coloraines i tothom es reunia per cantar unes cançons que se'n deien Nadales.
-Quina collonada, no?
La Dida va continuar entusiasmada la seva explicació ignorant el retret d'ell.
-L'apartat dels regals era el més divertit perquè n'hi havia per tothom, i sobretot per la sorprenent manera de repartir-los. En la majoria de les llars deien a la mainada que els hi duia un senyor gran, gras, amb barba blanca i vestit de vermell que es deia Santa.
-Quina mena de nom és Santa?
-Punyeta Jofre, trobes pels fins en els ous! Segueixo. El súmmum era en un país que es deia Catalunya. Vols saber com ho feien?
-Tinc la sensació que m'ho explicaràs igualment.
-Doncs posaven un tronc d'arbre gruixut al menjador de la casa, li pintaven una cara riallera, l'abrigaven amb una manta i una mena de barret vermell i deien als nens que l'hi havien de donar menjar. Llavors, la vigília de Nadal, els mateixos nens l'atacaven armats amb bastons fins que els cagava llaminadures, uns dolços que en deien torrons i, fins i tot, regals.
-M'acollones? Un tronc que caga regals? Algú els hi posava...
-Els pares, és clar. Però no ho trobes adorable?
-Enganyar a algú, i més quan és un crio, és moltes coses menys adorable.
-És ben cert que a l'acadèmia estel·lar us vacunen contra l'amor i l'afecte. Era a fi de bé, enze. En deien l'esperit del Nadal!
-Dida, ets l'ordinador de navegació més fleuma de tota la flota estel·lar. Deixa't d'esperits i ajudem a alinear la nau que hem d'atracar i descarregar.

Comentaris

  • el tió[Ofensiu]
    Carles Linares | 22-12-2021 | Valoració: 10

    Flairo una lleugera obsessió pel tió de Nadal ;-)

  • PUBLICAT[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 04-12-2016 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1537

    Gràcies.

    Recorda que no tanquem fins passats els Reis.

    tribuna@guimera.info

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 02-12-2016 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    El trobo deliciós.

    Si tens una imatge posa-la en un arxiu separat en el mateix email.

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 02-12-2016 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    El trobo deliciós.

    Si tens una imatge posa-la en un arxiu separat en el mateix email.

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 29-11-2016 | Valoració: 10

    Ens llegirem, es un relat molt maco.

Valoració mitja: 10