Darrers minuts

Estimat diari, feia molts anys que no escrivia. M'he portat el diari a l'hospital per tornar-lo a escriure i recuperar els vells hàbits. Avui m'han dit que havia d'ingressar perquè estic molt malalta, sincerament no em trobo gaire bé, em fa molt de mal el pit.

Tinc ganes de veure la família però fa temps que no vénen a fer-me cap visita. Espero que estiguin tots bé, els meus néts segur que s'han fet molt grans i ja ni els reconeixeria. Almenys quan mori podré tornar a estar amb el meu marit, ell no em deixarà sola.

En aquest diari hi ha part de la meva vida, les il·lusions de quan era jove, quan festejava amb els nois, les meves experiències personals, els meus moments difícils... i he pensat en continuar-lo, en tornar a agafar el costum d'escriure una mica cada dia. Continuar-lo fins que el cap i les mans m'ho permetin, esclar! Abans m'he posat a plorar només amb llegir-ne un tros, és curiós com passa la vida: lenta quan ets jove i ràpida quan et fas gran.

Demà faré...