Darrera la porta

Un relat de: Lois Tarranco

Aquella nit, com totes els nits de la meva infància van ésser una autentica mal son. Cada nit ens feien els dormits, al voltant dels dotze de la nit, era quan arribava el meu pari de treballar. Ell treballava a un restaurant pro important a Barcelona, era un bon cuiner, un dels millors sinó segueixes pel geni que tenia. Quan sortia de treballar agafava la seva Movilette i s'anava amb els amics a veure alguna copeta, deia que desprès de mes de dotze hores treballen tènia que fer una copeta. Quan arribava a casa nosaltres sentíem la porta i al costat a la meva mare, dient-li cuses, reganyant-ho. A llavors nosaltres no tenien us de raó però llaura es perquè la meva mare patia. Durant mes de quinze any ella no va sortir a veure una copeta, no anava a la perruqueria, no és comprava roba. Només vigilava i criava als seus fills, perquè eren set. Em recordo que posava la orella darrera la porta per sentir la brega, i desprès m'anava al llit solitària i callada tot allò dins meu, mai ningú va sapiguer cap de bestiar. Era un secret entre la porta i jo.

Comentaris

  • Lois Tarranco | 20-12-2006

    La veritat es que si, realment encara que sembli mentida ni ha pares que no saben exactament que es tindré fills. A vagades escrius com dius tu, per la pròpia experiència, encara que sigui dolorosa. Peró lo millor es que aprens de esas experiències, treus lo millor de lo pitxor.

  • L'infancia ens marca...[Ofensiu]
    Chen Ruestes | 20-12-2006 | Valoració: 10

    I hi han pares que aixo no els importa. Sembla com si fesin fills, només per satisfert una necesitat biologica. El teu curt relat m'ha corpres, per el realisme que l'impregnes, i que només amb una vivencia real es pot escriure.


    Chen.

l´Autor

Foto de perfil de Lois Tarranco

Lois Tarranco

20 Relats

13 Comentaris

26854 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Em dic Marian, tinc 42 anys, m'agrada molt escriure, crec que des de que tenia 4 o 5 anys pensava ser escriptora, escara que sigui un somni. Tinc molts relats, poesia, i escrits de reflexions (com li dic jo).Aquest lloc m'agrada molt, perquè soc de Barcelona, i parlo català, però sempre he tingut problemes al escriure. Això fa que aquí estic aprenen a millorar la meva escriptura en català. Son una persona positiva, vital, somriure, i m'agrada viure la vida intensament, sentir-me viva, i viure com si fos l'últim minut de la meva vida. Espero compartir moltes coses amb tots vosaltres, i també soc una forofa de Edgar Allan Poe, Kundera, Jack London, i sobre tot de Gustave Flaubert.

Crec que la vida esta plena d'il·lusions i no s'han de perdre mai. La meva il·lusió esta dintre meu, i cada dia trec una mica, només una mica pels demès. En els meus escrits tracto de treure tot lo que penso, enyoro, estimo. Això es lo mes important.

Darrera de cada lletra hi ha un sentiment, un crit, un desitjo de que alguna persona escolti les meves paraules, que les senti com jo vull que les senti, amb un amor especial, amb un tracte senzill. com la vida mateixa.