Darrer sospir

Un relat de: T. Cargol

El perillós moviment del pilar,
sense suport, tot sol mirant enlaire,
que hom anticipa que no durarà gaire
un cop s'esquinci el darrer embà,

no és mostra clarament pel que s'hi troba
i tempteja, perquè el servi, un suport
i el mantingui com sempre viu i amb sort,
davant l'esglai que el testimoni prova.

Cruel record el del darrer esguard
a l'amic que es desmunta davant seu,
o el del pare deixant la seva llar,

i potser hom es planteja debades
si a parer dels altres ja és al peu
del camí de cingleres esmolades,
darrer sospir.

Comentaris

  • et llegeixo[Ofensiu]
    ANEROL | 04-09-2007

    i rellegeixo. També la introducció. Admiro les imatges, intento copsar per on vas, però potser és tan profund que solament puc intuir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: