Cercador
Darrer catàleg: la rosa
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
És el darrer catàleg, el de la flor per excel.lència:
1- Rosa vermella sense tenyir. Autèntica i amb punxes fiblaires, com ha de ser. Bellesa i dolor, tot en un pack. I el perfum. Una rosa que, en un conte de Wilde, per aconseguir el color, no va ser amb sang de drac, sinó d'ocell cantaire. Una rosa per valorar.
2- Rosa bicolor. Colors combinats i amb disseny. Rosa per prendre amb un cafè i un llibre lleuger que parli, per exemple, de núvols. I depèn de quins núvols. Aquesta rosa no fa olor, però destenyeix, la qual cosa la fa més que apta per apretar contra un paper i deixar-ne les ratlles-empremta. Si més no.
3- Rosa salvatge del bosc prohibit. La més senzilla i vulnerable. La que ha vist el somriure de les fades i la llum dels follets. Jo en vull una.
4-Rosa pètal per petar. Cada pètal pot petar com un globus o com un petard i en fer-ho se sent una veu que recita un vers. Molt original. Compte amb quin vers us toca!
5- Rosa envernissada. Mala cosa. Lluentor falsa. Es penseix en qüestió de minuts i no hi fa res tenir-la en un gerro amb una aspirina.
1- Rosa vermella sense tenyir. Autèntica i amb punxes fiblaires, com ha de ser. Bellesa i dolor, tot en un pack. I el perfum. Una rosa que, en un conte de Wilde, per aconseguir el color, no va ser amb sang de drac, sinó d'ocell cantaire. Una rosa per valorar.
2- Rosa bicolor. Colors combinats i amb disseny. Rosa per prendre amb un cafè i un llibre lleuger que parli, per exemple, de núvols. I depèn de quins núvols. Aquesta rosa no fa olor, però destenyeix, la qual cosa la fa més que apta per apretar contra un paper i deixar-ne les ratlles-empremta. Si més no.
3- Rosa salvatge del bosc prohibit. La més senzilla i vulnerable. La que ha vist el somriure de les fades i la llum dels follets. Jo en vull una.
4-Rosa pètal per petar. Cada pètal pot petar com un globus o com un petard i en fer-ho se sent una veu que recita un vers. Molt original. Compte amb quin vers us toca!
5- Rosa envernissada. Mala cosa. Lluentor falsa. Es penseix en qüestió de minuts i no hi fa res tenir-la en un gerro amb una aspirina.
Comentaris
-
Imaginació[Ofensiu]Antònia Puiggròs Muset | 17-08-2012 | Valoració: 10
Preciós relat Mena Guiga. M'agrada molt aquesta mena d'imaginació: senzilla, sensual, màgica i divertida.
Una abraçada! -
molt original mena...[Ofensiu]joandemataro | 24-04-2012 | Valoració: 10
gràcies pels teus comentaris tan amables i els teus escrits tan frescos i divertits.
Ahir un conte teu va córrer pels carrers de mataró, pregunta-li a la montsepema que els va veure
gràcies per tot i fins la propera
abraçades
joan
pd.- buscaré la cançó que dius de Dagoll Dagom, per escoltar-la
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436023 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com