Danses i mudances!

Un cop la cremallera ha engolit l'ultima pestanya,
el silenci s'eixampla i ocupa tot l'espai,
tot el buit que arrecera els ecos,
tots els pams que amb el temps s'ompliran.
Però ara, el dens present em pressiona les espatlles,
m'obliga a ajeure'm un cop més sobre el matalàs,
ara nu,
ara lliure.
I esgarrapant l'últim bri d'aire que entrarà en presencia meva,
m'alço de nou i creuo el llindar,
traduint en imatges totes les emocions
amb un terç de fotografies,
i el restant,
de cançons.