Dans mon bain de mousse

Un relat de: Donadaigua92
J'ai la peau douce
Dans mon bain de mousse
Je brule a l'ombre
Des bombes
Tout est delice
Des lits des cibles
Je fais la liste des choses
Qui m'indisposent

J'en ai marre - Alizée

Quina merda de dia.
A fora plou i estic totalment mullada encara que tingui la feina a 5 minuts de casa. Només arribar he posat la roba al cubell de la roba bruta. Les gotes de pluja cauen i repiquen contra la barana del balcó on tenim el safareig.
Crec que emplenaré la banyera avui. Em ve de gust relaxar-me després de treballar.
Per sort estic sola a casa i vaig nua del safareig al lavabo passant per l'habitació de la meva mare.
Obro l'aixeta amb aigua calenta i hi poso una bombolla de sabó amb olor a maduixes amb nata.
Mentrestant trec la bàscula que tenim sota la pica del lavabo.
Hi pujo i marca 74,8 kg.
Fa un any i mig marcava 80,5.
Miro el meu cos al mirall evaluant els resultats i veig que realment tinc la cara mes definida i la cintura més marcada. Llàstima que també hagi perdut una mica de pit.
Al principi de tot aquest procés jo em negava a perdre pes per que jo ja m'estimava tal com era. No creia necessària l'aprovació de ningú sobre el meu estil de vida. M'insistien la germana i la mare. Després el meu llavors xicot, però ell me pressionava insistent en què havia de fer més esport i en què fes una dieta rigorosa. Durant aquest temps he estat amb molts alts i baixos fins que ell em va deixar per que es va penjar d'una altra i si després he aconseguit arribar fins aquí ha sigut per que m'he dedicat a fer esport per oblidar-lo.
Ara tinc el cos que ell hagués desitjat que tingués i em va al darrere, però busca el que busca, res més.
Ara el disfrutaré jo però sense ell, només faltaria.
La meva imatge es comença a difuminar per el tel de vapor d'aigua que es comença a formar.
La banyera ja està mig plena així que ja hi puc entrar.
El bany s'ha emplenat de l'aroma de l'aigua. Una olor dolça però suau.
M'estiro dintre de la banyera i l'aigua em cobreix les cames i les espatlles, sobresortint una mica la panxa i els pits entre l'aigua vermella i les bombolles de sabó que em fan pessigolles.
Realment ha sigut una bona idea. L'aigua està calenta i m'agrada la sensació de tenir la pell humida.
El meu cap divaga. El capbusso per mullar-me el cabell i potser aclarir les idees.
El cap de setmana anterior havíem anat amb l'ex d'escapada. Ja no érem res però jo l'estimava o això creia. Ja portava setmanes pensant que el viatge no serviria de res, que només m'aferrava al record del que havíem viscut.
I efectivament. Ja no sentia res. El sentia fred, glacial.
M'abraço el cos per que se'm posen els pèls de punta de només pensar-ho.
De què serveix un amant si és com un glaçó de gel?
Lentament, encara mig pensativa, m'agafo el pit amb el braç esquerre, mentre dirigeixo la mà dreta entre meves cames.
Certament el que més em va agradar del viatge va ser la Tramuntana.
Tan freda, però càlida amb la seva fúria. Sentia com m'abraçava entre els seus braços, movent la meva roba, despentinant els meus cabells. Em cridava.
Toco el mugró amb suavitat mentre tanco els ulls i amb el cap mirant amunt fent una o petita amb els llavis. "Ooh!"
Em mossego el llavi tancant els ulls amb més força i ja s'acosta.
"Oh bella Tramuntana, porta'm tu!"

Comentaris

  • Amb una mateixa i que els bombin![Ofensiu]
    Mena Guiga | 03-12-2018

    Tot i que avui en dia la part 'femenina' dels homes està en alça -i ja era hora- també hi ha el tema 'relacions líquides'. La gent aguanta i no aguanta i aguantar un no aguantar o aguantar-aguantar és hòstia amb un guant a la mà. Jugo amb els mots, ja ho veus, dins la seriositat -o no-de tot plegat. Llegia avui que sembla ser que se 'imposa' un valorar els sentiments des de la raó. Sí i no, tornem-hi. Hi ha d'haver un equilibri. Però, abans d'això, cada persona, única, s'ha de valorar i estimar des del sa positivisme i passar bastant del tema de tota la vida anomenat 'la parella' que Holliwood tan va contribuir a enredar troques i troques. Fa temps. Ara tot està deslligat, tot circula per mil camins. I no s'hi ha d'anar sola, sinó amb una mateixa. Sola i descansant en banys com el que fas.

    Sóc plenament conscient que me n'he anat per tangencials, però què hi farem!
    Si m'ha sortit així és per alguna raó (vull creure) que tal volta t'ajudi ni que sigui una micona...

    Endavant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Donadaigua92

Donadaigua92

5 Relats

1 Comentaris

598 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00