Cercador
Dançant amb foc
Un relat de: tramuntana- Compartir:
Com cada estiu, la Júlia se'n va anar al camping
< Levoir de Vologne> ( París). Ella no tenia ganes, ja que aquell any no anirien les seves amigues i estaria amb quatre
desar-ho ben desat a l'armari. Va sortir de la habitació assegurant-se que tancava bé la porta. Va guardar les claus de la petita cambra a la butxaca més interna del seu pantaló. Un cop la clau va estar segura, se'n va anr per on havia vingut. Va dirigir-se a recepció per consultar els horaris de les classes de ball. Els horaris de les activitas estaben remarcats dintres d'un quadre, ben lleig si es pot dir. La Júlia es va apropar ja que li fallava una miqueta la vista. Va estar barallant-se una estoneta amb els quadrets dels collonets, però al final va trobar el quadre on hi havia els horaris que havia de seguir. El quadre posava així:
Ball
Cada dia de 5 a 7.
"Cagate" Li van semblar una mica estrictes els horaris però no tenia res més a fer, així que va pensar, perquè no?
Va fer un suau movimet de canell per a poder veure l'hora. Eren les quatre i mitja. Havia d'anar tirant cap a la classe de ball però primer havia de passar per la seva habitació. Va ficar-se la mà a la butxaca fins que va trobar la clau. Va fer un petit gir i va obrir a quella porta mal pintada. Va entrar i es va posar un vestit negre curtet per ballar. També es va posar color a les pestanyes i es va pintar els llabis d'un to molt discret. Va sortir de la cambra donat un cop de porta i amb la clau a la mà. S'havia entretingut tan arreglant-se que ara feia tard, ja passava un minut de les cinc i encara li quedava com 5 minutets. Va arribar a la classe. Ostres! Quina vergonya va passar! Tots estaven ja sentats, bé sentats, deixem-ho en presents, perquè allò semblava el zoo. Per sort ningú es va donar compte que entrava eccepte la monitora que feia ja una cara més llarga!!! La Clara, així es deia la monitora, li va fer un gest amb el dit indicat que es sentes on poqués, be, lo de que em sentes on pogués ho he dit jo. Es va sentar i uns 10 minuts després, la resta de companys es van callar, i van poder començar la classe. Van arribar les set. La veritat esque s'ho va passar molt bé. Quan estava a punt de sortir de la classe va notar com un pessic a l'esquena. Es va girar de sobte i va veure la cara tímida de la Clara. La Clara amab aquella veueta que tenia la va fer anar cap a ella.
- Hola Júlia, veig que t'agrada ballar, al contrari que als altres, si vols et podria donar classes particulars de ball de set a 8, què hi dius maca?-
La Júlia es va quedar pensativa durant uns segons, els quals se li van fer eterns. Després de pensar i pensar va dir que d'acord.
-Bé Júlia, comecem ara mateix si vols.-
La Júlia estaba cansada però no volia per res del món desaprofitar aquella oportunitat que misteriosamnet havia arribat a ella. Van esperar a que aquella colla de nois i noies malcriats abandonesssin la sala. Aleshores van començar. Van començar ballant una salsa. Ho va pillar ràpid i a més li va encantar. També li va ensenyar alguns altres balls, dels quals no puc recordar-ne els noms. La Júlia es va despedir amb una rialla agraïda. La Clara li va respondre amb la mateixa. La Júlia es va dirigir cap a la habitació, però abans d'arribar va veure un petit jardí amb una font preciosa. Ella es va apropant, alucinant, i va començar a ballar, seguint els passos que havia aprés aquella mateixa tarda. Ella s'anava deslliçant suaument sobre la "pista". Va estar ballant durant uns deu minuts. De sobte va sentir com darrera seu algú feia picar les seves mans, demostrant satisfacció. La Júlia es va girar espantada. Era un noi, ulls negres, cabell pelroig, pigord, alt i bastant atractiu. La Júlia el va mirar sorpresa.
-Hola em dic Zien-
-Jo Júlia, encantada-
A continuació van estar com uns segons mirant-se als ulls mutuament fins que la Júlia va sentir com li cremaven els ulls d'una manera molt extranya, aleshores va apartar la mirada.
-Saps que, Julieta? Jo també ballo-
Aleshores aquell misteriós personatge va posar les seves mans en la seva cintura, la va apropar a ell fins que les seves panxes es tocaven i ballaren un apassionant vals. Aquell vals va durar uns deu minuts. Per finalitzar el vals la Júlia va caure sobre els braços de Zien , tot demostrant un cert domini del ball. Van quedar-se en aquella posició uns segons. A continuació la Júlia es va incorporar suaument i li va dir.
-M'ha encantat ballar amb tu Zien-
-A mi també Júlia, tinc el presentiment de que aquest no serà l'últim ball.-
Per perimer cop, en aquella tarda, la Júlia havia sentit3 por, no, por no, no sé, inseguritat, desconcert... Va arribar a la habitació i es va posar el pijama. Es va tirar al llit bruscament, aleshores va tancar els ulls, encara pensant en aquell vals. El dia següent, a les vuit del matí, va baixar a esmorzar. Encara no havia aconseguit treure's del cap aquell misteriós i apassionant vals. Es va passar tot el matí ballant en les grans sales de la seva ment aquell vals, aquell vals... Desitjava amb totes les seves forces que arribés la tarda per poder explicar-li a la Clara allò...home sí! Allò... del vals... Va arribar la tarda, va fer la classe de cinc a set i després la individual de set a vuit però aquell vals va ser tan màgic que...que...no el va poder explicar.
Va arribar a la habitació i es va treure la roba per donar-se una dutxa. Al treure's la samarreta va veure que a la part de la cintura tenia cicatrius de cremades, les quals no recordava haver-se-les fet. Es va espantar i es va tornar a posar la samarreta corrents. Va sortir de la cambra a tota pressa i li va anar a explicar a la Clara, però en el camí d'anada cap a la cambra de la Clara va tornar a veure a en Zien. Es va aturar, el va mirar als ulls. Aquesta vegada va ser en Zien qui va apartar la mirada.
- Hola Júlia, et vaig dir que no seria l'últim ball, ballem?-
Abans de que la Júlia pogués respondre, ja estava en els braços d'en Zien. Aquell vals...apassionant vals... tendre vals.... perillós vals...
Mentres ballaven en Zien li va xiuxiuejar a la Júlia unes paraules que la van sorprende molt...
- Cada cop que dancem aquest vals sentiràs foc...sentirás escalfor...sentiràs com crema el teu interior. Apassionant vals, oi? Oh... ho sabía... tendre i apassionant vals... Julieta...sent aquest foc...-
La Júlia no sabia que fer. Tenia por, sí, molta por, però aquell vals...aquell vals...era...no sé...era un vals...diferent...un vals extrany...un ball amb foc... Quan van acabar de ballar en Zien li va dir: - Bé Julieta...que t'ha semblat? T'agradaria repetir?je...je...je... a mi sí.-
I va desaparèixer entre els arbres del petit jardí. Ella es va quedar pensativa uns eterns i desconcertants segons. Havia tornat a ballar aquell vals... havia tornat a ser presonera dels braços d'en Zien...havia tornat a ballar amb...amb...foc? Per una part volia tornar a ballar amb en Zien però per una altra banda no el volia tornar a veure...li feia por. Com més se'l volia treure del cap...més li venia la imatge del vals, més sentia el seu tacte en la seva cintura...més sentía el foc ardent... Es va retirar d'aquell jardí i es va dirigir cap a la habitació, a causa de l'esgotament. Va arribar, es va posar la mà a la butxaca del pantaló per agafar la clau...però...MERDA!! La clau havia desaparegut!! No hi era!!
- Tranquilitzat, no passa res Júlia- es va dir a si mateixa. Aleshores quan estava apunt d'anar a recepció i demanar una clau es va obrir la porta.
- Hola Julieta, no podia esperar fins al pròxim cop que ens veiessim, així que aquí estic. Ballem?-
La Júlia es va quedar espantada i no va contestar. Aleshores en Zien es va axeicar, li va agafar la mà amb fúria , va col·locar l'altre mà a la seva cintura i va començar a ballar un altre apassionant vals...terrible vals...tendre vals...extrany vals...
En Zien va apropar els seus llabis a als llabis de la Júlia i li va deixar un apassionant petó...un terrible petó...un petó de foc... la Júlia va notar com aquell petó li havia cremat els llabis...aquell petó no era normal...era un terrible petó de foc... La Júlia no sabía que fer...no sabía si fugir d'aquells braços que seguidament la cremaven o seguir ballant aquell apassionant vals...abans de que es pogués respondre a si mateixa els seus llabis tornaven a estar enganxats amb els d'en Zien...tornaven a sentir el foc ardent que poc a poc la anava fent més dèbil. Aquell ball va durar com 20 minuts. Aleshores en Zien va agafar la porta i se'n va anr com si no hagués passt res, sense dir ni una paraula. La Júlia tenia por. No podia treure's del cap aquell vals però encara menys aquell petó. Aquell bes que la havia marcat tan, aquell bes que la havia desconcertat per complet. Se'n va anar a dormir, bé, si es pot dir així, perquè no va poder aclucar l'ull pensant en aquell vals...apassionant vals...tendre vals...perillós vals...
El dia següent, en llevar-se va veure que tenia els llabis molt més vermells que lo normal. I a la vora dels ulls cicatrius de cremades. De sobte van picar a la porta. La va anr a obrir, amb por, era...era...aleshores abans de caure desma
iada va sentir la veueta tímida de la Clara. Va deixar anar un suspir. La va fer entrar i li va explicar el que passava. Li va ensenyar les cicatrius, bé, almenys aquesta era la seva intenció. La Clara no veia les cicatrius ni sabia que en aquell camping hi residís un tal Zien, i això que ella portava el mando de tota la gent que entrava i sortia d'allà.
- Mira Júlia, de vegades les persones ens imaginem coses o les somiem, però quan ens despertem veiem que no són reals. Potser t'hagués cregut si m'aguesis dit que vau ballar el vals en la plaça de davant de la parròquia però...un jardí? Amb una font? Júlia en aquest camping no hi ha cap font ni cap jardí.- La Júlia va començar a cridar desesperada dient:
- Clara no estic boja, saps?! No és imaginació meva ni un somni. He ballat un apassionant vals, he sentit els llabis d'en Zien i tinc cicatrius de cremades per tot el cos!!-
- Júlia para de dir tonteries! On cony veus tu les cremades! Digue'm-ho siusplau!-
La Júlia va agafar la mà de la Clara i la va portar on, suposadament, estva el jardí amb la font. Però allà...no hi havia cap jardí ni cap font, sino que hi havia un petit carreró abandonat.La Júlia es va tirar al terra desesperada cridant:
- Zien! Zien! Fill de puta! Fill de puta!-
La Clara se'n va anr a buscar als de seguretat. Aleshores la Júlia va notar passes darrera seu.
- Hola Julieta. M'ha semblat que em cridaves, ahh ja ho sé, ja ho sé, no m'ho diguis...vols ballar amb mi, ets una bona noia, saps que? M'agrades, sí, m'agrades molt, ballem?-
La Júlia va agafar una pedra i la va llançar contra ell, ell ni es va inmutar. Seguidament en Zien va tiar la mateixa pedra contra el carreró. De sobte aquell carreró abandonat, es va convertir en un preciós jardí amb una preciosa font. En Zien va col·locar les seves mans en la cintura de la Júlia i van començar a ballar aquell vals... apassionant vals...tendre vals...perillós vals... La Júlia cridava i plorava mentres es deslliçava sobre aquella pista amb en Zien.
- maleït fill de puta! Qui ets?! Collons, digue'm qui cony ets!-
- Julieta et desconec, sóc jo, en Zien, el mateix que ahir i el mateix que demà preciosa.-
No puc dir quan va acabar aquell vals, perquè, sincerament, no ho sé, ni ho sap ningú. Potser la Júlia encara està ballant aquell vals en una altra dimensió. La única cosa que us puc dir d'aquest final tan tràgic és que...que... el dia següent la Clara va anr al carreró i va veure una caixeta amb una carta al costat que deia:
- Ha sigut un plaer- ( i una extranya firma, bé, no era una firma, si no com si haguesin cremat el paper).
La Clara va obrir la capseta i...nomès va veure cendres. La Clara es va tornar boja i ara resideix en un manicomi. Maleït vals...aquell vals...apassionant vals...tendre vals...perillós vals...
2 ANYS DESPRÉS
La Marta va anar al camping < Levoir de Vologne> ella tenia moltes ganes d'anar-hi ja que havia sentit a parlar d'unes magnífiques classes de ball. Després de la típica benvinguda al camping, va anar a buscar la seva habiatació, però abans d'arribari va veure un preciós jardí amb una preciosa font. Es va anr a remullar les mans en ella. Darrera seu hi havia algú.
- Hola em dic Zien-
- Jo Marta, encantada-
- Saps que Marteta, jo també ballo, ballem?-
l´Autor
423 Relats
658 Comentaris
440359 Lectures
Valoració de l'autor: 9.49
Biografia:
Em dic laura, tinc 15 anys, ( 24 de maig del 1991)." ...yesterday, love was such an easy game to play, now I need a place to hide away"
...Els teus ulls dibuixen paraules que ni tant sols he sentit mai...
...porqué no hay nadie que te quiera igual que yo.
...yǿu шāy sāy I'ш ā dяέāшя
- laurasainzr@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Volar amb tu
- L'aquarel·la de la meva ombra mig oblidada
- ...Com aquells que s'estimen
- Acluco els meus ulls per retenir la teva imatge
- Res no escatima imatges
- Prenc l'aire amb força
- Granant la primavera en cada lletra
- La paraula perfecta en el moment perfecte
- Passant a frec per les seves galtes
- El seu retrat...tant silenci
- ...I em bategues
- ...Es trenquen confoses
- Entrebancada permanentment en els teus ulls
- ...Jo vull comprendre
- Tant eternes i breus... tant fràgils