D'AMOR. IV-Amor fort

Un relat de: Sergi Elias Bandres

Fent l'amor a casa teva,
m'he guarit tota ferida...
les flors de la galleda ja són teves
i ni moriran ni marceixen.

Un sentiment descontrolat
ens convida a cavalcar
per pratsde joia, prats i mar
de vaixells abandonats a la passió estant.

Fornicant a totes hores,
noto com mai la teva jove presència,
que la tinc a dins, la tinc a fora,
esperant enfonsar-nos en de l'amor l'essència.

El que m'has fet descobrir
durarà per sempre;
tot el món el nostre llit...
tot el món trets d'amor en sèrie.

Comentaris

  • ..........[Ofensiu]
    ESTEL | 25-08-2009 | Valoració: 10

    els teus poemes sobre l´amor, que dir-te, he anat avançant i pot ser quan més s´ha expressat l´amor en els fets més m´ha agradat, perquè pot ser l´amor més inocent, pot ser, és més pur, però alhora més patidor i a mi no m´agrada patir, m´agrada sentir, demostrar, fer. Un amor que no pugui gaudir em destroça per dins, i és amor del de veritat, però uff que malament es passa.

    Que sentis l´amor i el gaudeixis és el que et desitjo.

    Un petó ben gran Sergi

  • Sí, crec que em ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-08-2009 | Valoració: 10

    ...quadra amb els meus amors els que tu has exposat, però tot pensant en que tu ets més jove que jo, jo diria que molt més jove i la sang et bull dins del cos, però sí, és un amor el fort teu que vol eternitzar-se en la vida fins que la mort us arribe, tot follant o no però amb tota la pesantor de que sou dues persones diferents i us heu de aguantar ambdós, l'un amb l'altre diferents, però sí, en certa manera em quadra, açò és la literatura, un buscar punts de contacte.
    Parlant d'una altra cosa, sí, és cert amb el meu últim relat, he intentat parlar i fer la mort com una companya quan en certa manera és quelcom que hem de defugir tot i que és la nostra companya de viatge, tot i que no em vaig plantejar res més que fer una cosa estèticament bonica, però sí, comprenc perfectament la teua sorpresa, jo només volia això fer una cosa bonica i èpica tot i que com t'he dit sempre hem de posar lloc al patiment i a la vida sobretot i per sobre de tot.
    Una forta abraçada i fins a reveure mestre, ens seguim llegint i perdona si he malinterpretat els teus poemes, quan, jo he aprés que quan un escriu deixa de ser el pare d'allò que escriu, disculpa si els he fet meus però en això consisteix escriure, ja et contaré el que m'ha arribat a passar amb els meus escrits, és per a petar de riure. Un dia et comentaré quelcom o en faré un conte.

  • Ieeepp Sergi !![Ofensiu]
    Fidel | 20-08-2009

    Perdona no haver-te escrit (prefereixo escrit a 'comentat'...) abans, però sovint pateixo d'irregularitats flagrants RC (i més...).
    En poesia, com que tot és tan breu i efímer o fugaç, m'agrada l'originalitat d'una sèrie de poemes entrellaçats amb un tema comú, estructurat però divers a la vegada. Aquesta, per exemple, és la teva sèrie de poemes d'amor en -diguem-ne- diversos estats.
    He de dir-te que potser el que menys m'agrada és aquest. La veritat, a mi em costen molt aquests poemes sobre sexe o... amor més fort, deu ser un defecte o una sublimació del desig (Freud dixit), però em costa d'encaixar-lo amb la poesia, no se..., igual estic dient una ximpleria com sovint...
    M'agrada més el primer: l'amor fluix: és molt honest i tendre a la vegada i, sobretot, jo m'he sentit identificat.
    Et segueixo llegint.
    Per cert i important, amb Charles Bukowsky i Pink Floys ens entendrem sempre, i si li afegeixes la poesia doncs..., la hòstia de guany. No pensis malament però, sóc heterosexual (jajajaaa !!!. Bé, això és una parida irònica...

    Ens llegim per aquestes latituds. I.. gràcies pels teus comentaris, són agradables i interessants !

    Fidel

  • Gràcies pel comentari (disculpes pels errors anteriors)[Ofensiu]
    aleshores | 19-08-2009

    Comprovo que de manera similar al que escrius, dones importància a l'amor físic, podríem dir-li animal però és igualment humà i imprescindible;
    per la edat no pots haver comprat els discos dels músics que cites sinó de manera retrospectiva - van ser més famosos als 70's. Henry Miller ho va ser també en aquella època i abans i participa d'aquestes idees que tu també senyales.
    Particularment trobo molt ben escrit un relat de Temps que crec que es deia "M'ho faré sola" i és un exemple de text ben escrit (Em sembla recordar una descripció del sexe femení amb les paraules de "enforcadura agullosa" o similar.
    El fet del pseudònim - si no se'n fa un mal ús -permet evitar els prejudicis però en el teu cas i d'acord amb el que es diu del teu signe, vas de cara.

  • Gràcies pel teu comentari[Ofensiu]
    aleshores | 19-08-2009

    "Veig

  • Gràcies pel teu comentari[Ofensiu]
    aleshores | 19-08-2009

    "Veig

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

629 Relats

1783 Comentaris

446771 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi