D'AMOR. III-Amor tendre

Un relat de: Bonhomia

De lluny em mires fixament,
i sóc al cim de la glòria.
No havia parat mai esment
en aquesta postura romàntica que es destorça.

Parlem mig per casualitat,
el meu cor batega estupefacte,
ja te l'has menjat,
tan sols em queda preguntar-te.

Un bes en un jardí,
sembrat de neu i d'escultures,
que ens miren de fit a fit,
eternitzant la nostra aventura.

Ja no tinc por de l'esglai,
de que t'allunyis de mi.
Ja no tinc por de ser mai
la víctima perduda que demana permís.

Comentaris

  • Un poema...[Ofensiu]
    annah | 15-09-2009 | Valoració: 10

    molt tendre!!!

    M'has fet somriure mentre el llegia!!!

    Dolç, suau, tendre.... ple d' AMOR!


    Un petó!

    Anna

  • Amors,,,[Ofensiu]
    brins | 03-09-2009 | Valoració: 10

    que de la infantesa passen a la maduresa...

    Tots són bells i encisadors, tots tenen quelcom de màgic que ens fa bategar el cor i que acompanya amb delit moments de la nostra vida, però aquest... el tendre...és el més entranyable, el que hauríem de desar en un raconet interior, i nodrir cada dia, per evitar que mai no s´esgoti.

    Pilar

  • Et felicito[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-08-2009

    per aquests quatre poemes dedicats a l'amor, sobretot pels que són positius.
    Una abraçada, Sergi.
    Nonna_Carme

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513859 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.