Dama Negra

Els que l'han vist i encara viuen per explicar-ho han descrit la seva cabellera com llargs fils de seda de color negre que rellueixen amb l'explendor de la llum de la nit, llum cegadora pels mortals. Delicats braços surten de la seva part superior del tronc, acavats amb una mà senzilla i fina, amb punxagudes i llargues ungles. Pupil·les negres com la foscor del no res, amb mirada penetrant i cristal·lina que és capaç de petrificar a qualsevol persona, sigui Déu o mortal.
Del seu tors en sortien dues extremitats més, d'una formidable esbeltesa, cobertes per plomes negres, fet que donava un aspecte d'allò més tètric.

Cert és tot el que s'ha dit d'ella... durant l'últim eclipsi produït vaig poder observar-la en la part més alta del campanar de l'església, buscant quelcom que pogués trencar l'encanteri al que havia estat condemnat ... vagar i vagar fins que trobés allò que buscava... Què buscava? Estima i apreci... Mai ho aconseguí, sempre fóu un simple objecte de desig però mai d'estima, gran cor tenia...

Un calfred corregué per tot el meu cos de punta a punta. La me va ànima sentia la seva presència, sentia comprenssió...

Decidit a buscar-la per les quarteres que fessin falta, vaig decidir emprendre la recerca... ella havia de ser la meva dama ... la "Dama Negra"... Aquell havia de ser l'ésser que aconseguís omplir el buït que tenia a dins per una soledat interior que havia durat tota la vida... estava confinat a buscar-la i buscar-la ... vaig passar a ser jo el que vagava en la seva búsqueda. Ara era jo el que buscava afecte i estima en aquells que mai me l'havien donat...

Ara els rumors diuen que vaig ser vist en una nit de lluna plena amb un ésser alat al meu costat...