Dama Negra II

Tombs i més tombs, no paro de donar voltes, la meva dama apareix i desapareix. Sembla un trip-i-joc per tornar al món real, però no vull tornar-hi. Ella és la meva dama, i jo el caballer de la dama.

Món de fantasia i confusió, on regna la desesperació. No sé on és ella, no sé perquè som aquí, creia estar condemnat a buscar l'amor d'aquelles persones que mai me n'havien donat, però aquest cop el joc és diferent, no he de buscar això, la sento a prop, però sé que és lluny. Resto encadenat al meu destí, cercar-la i cercar-la fins a trobar-la.

Però no la tenia ja? Sembla ser que no....

Castell encantat, guia'm en la foscor per trobar la dama, la meva dama...

Dia rere dia, cada cop més desesperat, aquí regna el caos, no vull tornar al món, cada cop la sento més a prop; qui sap si realment serà més lluny...


Passaren 3 dies...

.........................................

La he vist! La he tornat a veure! Era allà! Aquest cop no era sobre el campanar de l'encantat castell, volava, el seu rostre enlluernava amb una llum cegadora la meva foscor interior, no era negra! La dama negra continuava alada, però aquest cop la llum emesa no era negra....

Això havia de voler dir alguna cosa. Oh dama, dama negra, quin és el motiu de canvi ... has trobat allò que buscaves? Et desitjo, anelho la teva pell, deixa't estimar més del que sempre t'has deixat, cada cop et veig més a prop, encara més del que et sentia fins ara....

Oh dama blanca, deixa't estimar...