dama de negre

Un relat de: petit marrec

la mitja llimona
que m'endolceix o em dona l'acid que necessito
la que exprem el que sento i li posa nom
perque coi tinc la sensacio de coneixer qui ets?
perque sento que ets un jo en tia?

nomes pensar en un somriure em vens al cap
nomes pensar en ella m'escrius tres linies
nomes provar de volar et veig aguantant-me la ma

crec que estar 5 minuts amb tu m'aireja i em refresca un mes d'incertesa
crec que per mil plors que visqui alla, hi seras tu
i sarcasticament em faras somriure com un gilipolles
veient com l'he cagat
o com puc tenir el món a les mans

He somniat, he pensat i t'he explicat part de la meva vida i sobtadament has trepitjat pedres similars a les que jo he trobat al meu camí

voldria definir que som o qui sóm però no se m'acudeix cap adjectiu a l'alçada, ni cap relació que ens determini, simplement sóm tu i jo.

Comentaris

  • Aquest tambè es molt bonic[Ofensiu]
    LuzDeLuna | 19-10-2010 | Valoració: 10

    M'encanta, no tinc paraules.

l´Autor

Foto de perfil de petit marrec

petit marrec

54 Relats

54 Comentaris

43625 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:

Qualsevol persona es pot sentir identificada amb la majoria de relats que poc a poc vaig publicant a mesura que visc, ja que no son fets inventats ni sense rere fons sinó que són oportunitats que dona la vida i que aqui han pogut quedar preses d'unes linies i uns mots. , amb permís de marxar quan a elles els hi escaigui oportú.

Gràcies per compartir estones de plaer amb mi, tot llegint els meus relats.

Desitjo que siguin del vostre gust, i sinó que m'ho feu saber.

Escriure el que sents, vius, veus, penses... pot esser part de la sal de la teva vida.