Cercador
d' O....MES
Un relat de: joandemataro- Compartir:
És dins l’escalf del teu ventre seductor
Que em desfaig lentament
Sense pausa ni detura
Fins que el meu jo mesquí desapareix
I es filtra per les teves entranyes
Per trobar-te i retrobar-se …
com una gruta verge.
Esquerda
on
em
vull
p
e
r
d
r
e
.
.
.
I en tu entro, hipnotitzat, fins el final…
Amb la convicció que en tu i amb tu
Trobaré, per fi, el misteri de la vida eterna
De l’amor nu.
Ens trobarem, doncs, allà on es mostren les carns vermelles
On els llavis lluents es mosseguen
On les llengües s’allarguen excitades
I els cossos, com preses acorralades,
S’agiten per l’ofec mentre ballen danses ancestrals.
fins que arriba
un esclat encegador
I sota cascades de foc
s’abrusen impúdicament
I vessen el goig i la mel
pels seus sexes
envescats.
J
O
I
A
h
h
¡!
Comentaris
-
Carns vermelles[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 31-08-2013 | Valoració: 10
Redéu Joan, quin poemàs! És la forma el primer que em crida l'atenció. El què el veig després i el gaudeixo a poc a poc. És intensitat el que hi veig, força i passió. Una passada, un gran regal acabat de tornar de Sicília, on he passat uns dies de vacances. Una forta abraçada i gràcies pel teu excel·lent poema de benvinguda.
Aleix
-
Mes enllà...[Ofensiu]Annalls | 28-08-2013 | Valoració: 10
Mira que ets un dels relat-aires que solc seguir, però no sempre podem veure-ho tot. Aquest eròtic-místic poema, no te'l sabia.
I veig més que sexe i això m'agrada, es difícil que un home entengui, quan parlo de la diferencia entre el sexe i fer l'amor, i encara menys de la cerca de quelcom més...
Gracies per informació de Rc, de fet de tan en tan voldria donar un ajut monetari (petit), no es el millor moment però un xic un un xic l'altre, be deuen tenir despeses.
I donar-lis les gracies, fer-me socia? No se no hi havia pensat!
A més i torno al poema, m'encanta l'originalitat de la seva forma.
He intentat a vegades fer-ho però quan l'envio queda desfeta la forma que li havia donat ¿?.
Anna
Valoració mitja: 10
