D´ESQUENA LA LLUM

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
L’Anna estava especialment trista. Als seus vuit anys no entenia gaire les imatges que veia per la televisió. Un nen ofegat en el mar de cara a
la sorra, pares i mares amb nens a coll. Fronteres que deien es tenien .
de tancar per guerra, fam. I tot perquè ?. Va preguntar als pares que
no varen donar-li cap resposta entenedora i tranquil•litzadora. Per pri-
mera vegada,veia als seus pares que ho sabien tot, titubejar i quedar
sense paraules, això la va entristir molt. Per primera vegada en la
seva curta vida, es va donar compte que els grans tampoc sabien les
respostes i va pensar, qui els posaria mala nota, com feien a ella a
classe quan no sabia una pregunta o varies. A on era l’escola dels grans ?
De mala gana va anar a dormir i no va voler que la seva mare li lle-
gis cap conta, no estava d’històries. Va tancar el llum de la tauleta
de nit i de cop i volta va veure una llum. Caram ¡ es va dir els del
poble han posat un altre fanal. Mes, no era cap fanal nou, va veure
una senyora , mes ben dit una noia jove que desprenia una llum i la
mirava . No es va espantar gens, sols va pensar com havia pogut
entrar en la seva habitació, i li va preguntar.
- Hola, qui ets tu i com has entrat ?
La dona es va sorprendre molt, va preguntar, m’has vist ?
- Clar que et veig, va dir l’Anna, si no, no t’hauria pas parlat.
Que estrany, va dir la noia. Feia molts anys que ningú em veia. Ja
quasi havia perdut l’esperança .
- No has contestat la meva pregunta, va dir la nena, qui ets ?
Soc la fada “Clar de Lluna”, em diuen així perquè solo viatjar amb
els rajos de la lluna, últimament també ho faig en laser, mes no es
el mateix, va dir amb tristesa, ara res es igual.
- I que hi fas aquí ? Així es veritat que les fades existeixen ? Et puc tocar, va dir la nena., senca casi ni respirar.
Si perquè no, toca’m va dir.
- Ohhh¡ va fer l’Anna, ets de veritat, jo creia que era un somni,
les fades teniu poders ?.
Si, en tenim , mes últimament han minvat força. Abans jo baixava del
meu asteroide i tots els nens em veien i creien en mi. Ara sols pensen
en les seves consoles els seus ordinadors i no veuen res. Cada vegada
que passa va disminuint els meus poders, es van esfumant
- Que trist ¡ va dir la menuda. Vius en un asteroide com el Petit Príncep? Que xulo ¡ M´agradaria poguer veure això.
Abans si, ara ja no tant, ningú em demana res, ningú nota la meva
presencia, crec que al final no viatjaré mai mes. Tu m’has animat.
- Que be¡ . Jo creia que sols la meva mare que llegeix contes hi creia ara veig que no. I qui us dona el poder ?
Vosaltres, va dir ella. Havia un temps en que la gent vivia en contacta
amb la natura, respectàveu els arbres l’aigua, les fonts, tota vida per
petita que fos. Llavors aquest poder arribava al meu asteroide mit-
jançant el rajos de la lluna, ens feia fortes i forts. El sol també ens
feia arribar, molta part de la nostre energia. La llum del sol era neta
i jove, i tots compartíem aquest be. Els grans tenien el cor bo i els
infants ens veien. Ara ja fa molt temps, que ha canviat, tot. La llum
ens arriba esmorteïda, massa pol•lució vostre. Els homes han girat
l `esquena a la llum i cada vegada mes el nostre asteroide es va
tornant opac. Quan trobem algú com tu, ens alegrem molt i bona part
de la teva energia passa a nosaltres, mes es de tant en tant.
- Et puc demanar un desig ?
Si no, es molt gran si.
- M’agradaria que no morissin mes nens, que no hi haguessin
mes guerres i que tots tinguéssim de menjar i case per dormir.
Això, jo no t’ho puc pas concedir va dir “Clar de Lluna”, no tinc pas
aquest poder, això ho teniu d’arreglar primer vosaltres, els homes, ja
he dit que el meu poder es petit. Si vols una nina o un llibre, jo puc
fer que la teva mare el compri, mes una cosa així, no.
- Tampoc pots explicar que esta passant ?
Al meu asteroide no estem gaire ja al corrent de la terra, ens allunyem
cada dia una mica mes, no respecteu la llum, no escolteu el so del
vent ni la musica de les gotes de pluja caient per la teulada, no et puc
explicar gaire si no torneu als orígens.
- Vaja, va dir la nena empipada, dons quina fada, perquè serveix
- la teva visita ? Ja pots marxar “Clar de Lluna”
La fada es va espolsar el seu vestit daurat, un polsim de pols d’estels
voleia davant els ulls de la nena. La va mirar tristament i va assentir,
tens raó no se perquè he vingut, poca cosa puc fer. Potser algun dia,
mes endavant et recordis de mi Anna, potser tu podràs fer que brilli
una mica mes els rajos del sol i la lluna, potser..... algun dia.
I aprofitant un dels rajos de la lluna, es va enfilar en ell i va marxar
cel enllà. La nena resta mirant una bona estona.
Al mati va explicar l’experiència i la visita de “Clar de Lluna” però
la mare va somriure i va dir. Anna això es sols un somni. Les fades
no existeixen. Anna es va dir que ara entenia la fada i el seu poc
poder, els grans no veuen mes enllà del nas. La única persona que
havia pensat la creuria, tampoc ho feia. I dins seu va sentir un
sentiment estrany de tristesa. Va entendre les paraules de “Clar
de lluna”, els grans han girat l’esquena a la llum.


-

-

Conte presentat a Concur infantil 2015 ARC- "La Llum"

Comentaris

  • Precios [Ofensiu]
    Karin | 25-04-2016 | Valoració: 10

    Un conte infantil, amb missatge per grans i petits. De una gran bellesa , si fos possible editar lo en paper, seria magnific.

  • Caldria aprendre'n[Ofensiu]
    reusenca | 26-10-2015

    El teu conte m'ha fet reflexionar sobre una qüestió: que n'és de difícil casar el món dels infants i el món dels adults! Sembla talment que viatgem entre dues línies paral·leles i poques vegades ens trobem! Potser els adults hauríem d'anar a escola i aprendre'n més del món dels petits.

    Gràcies Montse pel teu comentari al meu conte de : la Menuda

  • Com ens tornem...[Ofensiu]
    Gemma Matas | 08-10-2015 | Valoració: 10


    És un conte molt maco, amb un sentiment molt profund i malauradament molt real!!!

    Gràcies pel teu comentari.
    Ens seguirem llegint!

  • Bon conte[Ofensiu]
    Naiade | 05-10-2015 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest conte que reuneix tots els ingredients per intentar fer raonar la gent, grans i petits
    Una abraçada

  • De comentari en comentari[Ofensiu]
    nadàlia | 04-10-2015

    P.D.Gràcies per fer un cop d'ull als meus relats.Ens llegim...

  • Cap on anem, no anem enlloc[Ofensiu]
    nadàlia | 04-10-2015

    Acabo de llegir el teu conte i crec que és cert, que anem d'esquena a la claror, a la llum que ens proporciona la millor idea, el millor pensament per créixer i avançar com a persones humanes. Però la humanitat va deixant de banda, al món occidental, tot el que no sigui progrés, i, sobretot tecnològic...i perdem la innocència i la capacitat de descobrir la llum i Tot el que de gratuït ens dóna la vida, la natura...ens manquen més fades, pallassos que ens alegrin i utòpies humanes que ens abracin i que ens facin abraçar...

  • Un conte que fa reflexionar...[Ofensiu]
    brins | 29-09-2015 | Valoració: 10

    Un argument molt aconseguit, Montserrat. Inclou fantasia, realitat i moralitat; els principals ingredients que necessita un bon conte.

  • La fada s'ho pensa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-09-2015 | Valoració: 10

    M'agrada això de que demanis un favor a una fada i et digui que no ho pot fer. M'agrada la fantasia que desprèn tot el relat i el diàleg entre les dues protagonistes. M'has fet passar una bona estona i t'ho agraeixo. Una abraçada.

    Aleix

  • No tenim respostes[Ofensiu]
    Illadestany | 25-09-2015 | Valoració: 10

    Molt bonic, Montse. Conte per a petits? Conte per a adults? El que és segur és que no, els adults no tenim resposta per a tot el que està passant, ni per a tantes altres coses... Aquest és un aprenentatge que tot nen i nena, abans o després, ha de fer: No existeix el saber absolut de cap pare ni mare, ni el poder de canviar les vivències doloroses, ni les experiències difícils. Aquesta és una de les mancances que ens obliga a créixer.

  • glaçó esquerdat | 22-09-2015

    Que guaii m'agrada molt tot i que el trobo una mica llarg, està molt bé!!

  • Fada de la Lluna[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 21-09-2015 | Valoració: 10

    Merci, Montse, per comentar-me el meu LA MEVA PRÒPIA VIDA 1. És entre real i fictici, metàfora per la vida que tenim i evasió.

    El teu relat m'agrada i m'ha recordat metafòricament 'La història interminable' de Michael Ende, on la gent perd les esperances i de fet el nom que posa en Bastian a l'Emperadriu Infantil és Filla de la Lluna.


    Sergi : )

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

308 Relats

922 Comentaris

131077 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.