... D... Di... Dià... Diàl... Diàle... Diàleg!

Angie,
des del títol que ja promet fins a la darrera frase que és ben precisa, molt ben exposat!!

Els silencis s'han de saber apreciar, també, però no sobrevalorar, que sinó les coses es queden dins el pap. Això sí, si no hi ha ganes de dir les coses, no ens hem de forçar, tampoc. I si fos un bloqueig? El bloqueig ens impedeix parlar i expressar-nos en plenitud en aquell moment. I si és la companyia, que sembla atrinxerar-se rere un silenci per a que tu duguis la iniciativa?

Els silencis, segons com, m'inquieten bastant.

(...)

Xitus.

...que aviat sortira al mercat dels somnis, la machine de veure el que tenim tots al cap...

Buf! algu s'hi haura de posar un llençol!

A mi, m'agrada escoltar...encara que ningu parli.

decidir entre parlar o callar...
Les dues coses tenen molts matisos i imprevisibles camins cap a on anar.
Jo crec en el diàleg d'una forma innata, però de vegades les paraules fan massa mal i llavors s'omplen de silencis.
Talment passa el contrari, els silencis sacsegen amb paraules no dites com fuetades que travessen la pell.

Has obert una pregunta difícil de contestar, perquè crec que té tantes respostes com situacions.
Però coincideixo amb "instants" en què tant important és saber parlar o callar, com escoltar les paraules i els silencis dels demes.

Aquest poema se m'ha quedat giravoltant pel cap, crec que toca molt fons!

Molts petons!

Les paraules són senzilles quan se saben escoltar. Els somriures són càlids quan se saben disfrutar. Moltes vegades callo per respecte, altres parlo per desig, d'altres salten les paraules com mots guspirejats de silencis trencats. Tan important és saber parlar com saber escoltar, avui en dia poca gent sap escoltar, i és un art. De fet escoltant una persona pots saber molt més que observant-la, si escoltes pots entendre la seva vida, pots relacionar les contradiccions o les coherències, a voltes però te n'adones de les pors, i és aleshores quan entres en contradicció amb tu mateix. Callo o parlo ?