D' aquí al mar

Sé que han passat molts anys, que am el temps tot hauria de curar i que tota aquella història l' hauria d' haber oblidat. Però amb el meu cap ho puc controlar tot, menys somiar, per aixo he de trobar aquesta persona que durant el dia dorm dins el meu cap, i per la nit es desperta i em tortura cada un dels racons del meu cervell , i fa que la ferida perduri i estigui present en cada segon de la meva vida , i que cada moviment em fagi recordar aquell temps en que sols ens deixeven anar d' aqui al mar, i on la curiositat picava, es cert, i va poder amb tots nosaltres i ens va marcar la vida per sempre...

1.El mar
-Mama,mama!!!! Puc anar a banyarme amb tots?
-Si Katya, pero amb compte que l' aigua no es amigable.
-Gracies mama!
La mare es realment estranya, quina por li te al aigua del mar? Oculta alguna cosa que no em vol explicar, que l' hi deuria passar? Si el mar es el millor, no hi ha cap perill, l' aigua et refresca i es clara i la sorra que trepitjes es genial, avui per aixo, es dia d' onades pero es el millor perque et rebolques i mes si es amb la persona que estimes,l' Alex, algun dia d' aquests li diré, ja toca. Segeixo intrigada per els fenomens que passen ultimament aqui a les costes de Pals...
-Katya,vens o no? Que avui el mar esta picat!Com a tu t' agrada!
Ai la Claudia, se l' hi enva la castaña en tots moments, es la meva millor amiga realment l' apreciu, si li passes algo em sabria molt de greu.
L' Alex, la Lara, l' Olga, el David, la Marta,la Ester, la Julia , la Claudia i el Dani.
Tota la colla d' aqui, tots esperanme alla per entrar a tot el merder d' onades, vinga dons, som-hi.
-Que vaig!
2.On soc?
Que passa? On soc? I la mama? I tots on s' han ficat? Sento una veu... es molt llunyana, tinc son... el mon em pesa...caic.
-Desperteula, desperteula!
-S' ha mort? Katya no!
-Claudia calla!, per favor.
-Alex esta be?S' ha ofegat?
-Si Marta, si esta be, deixeuli una mica de temps, vaig a treureli l' aigua de dins.
Que es aixo tan humit que sento?Respiru, sento veus, es la de la Julia.
-Ja obre els ulls, Katya estas be?No sabem que ha passat, estabem alla rebolcanos i de cop em aparegut aqui i...
-Olga talla el rotllu, es l' ultim que necesita .
-Que...m' ha passat?
Ara no entenc res, que pasa? On soc?
-Katya estas be?
-Si, gracies Alex, que pasa?On som?
-D' alguna forma una onada sen's a "menjat" i em anat a parar a una tercera dimensio.

3.Marta
Que l' hi pasa a la Marta ? No em para de mirar... ella....amb els seus 20 anys, la mes gran del grup, pero es una persona diferent, te algo diferent als demes i aquest algo m' atrau deslliberadament, ho he de descobrir vaig a parlar amb ella.
-Marta, puc parlar un moment amb tu?
-Si, digem...
-No, a soles.
Que li passa? Mai l' havia vista aixi, s' ha posat vermella i ara mira enrere li esta fen una senya a la Olga, la seva germana que te 17 anys, algo passa i o vui esbrinar ja.
-Marta, que et passa ? Tens algun problema amb mi? Digamo siusplau.
-Katya, t' estimo.
-Home jo tambe, com a molt bona amiga meva que ets, tot i que tingis 20 anys.
-No d' aquesta forma, t' estimo, em molen les ties i ...
Que estic fent ? Que faig? Se ma anat la castanya, li acabo de donar un peto a una noia, i l' Alex? Soc lesbiana? No pot ser...que faig? Que faig?
-Perdonam, no se que he fet...
-Katya.
Ara si que estic confusa, m' estic liant amb una tia, pero m' agrada, m' agrada molt...
-Marta, jo, no entenc res. Nose que he fet, disculpem, u sentu, de debo.
-Tranquila carinyu, t' estimo.
Que fuerte, que fuerte, que fuerte! O sigui m' estic liant amb una tia, wolo! Pero no sento fastic, inclus m'e stic plantejant la forma de beure al Alex, es mes com un germa petit, de lo que n' estic segura es que no cambiaria per res aquest moment que estic viscent amb la Marta, es genial, em sento de puta mare...que no s' acabi mai, per favor.

4.Alex
- Katya, m' agrades, vols...
- Surtir amb tu?
- Si...
- U sento, no pot ser, acabu de descubrir algo amb la Marta, no fa ni cinc minuts, m' ha dit que m' estimava, no del pal amigues, sino del pal novia, i m' he dunat conte que jo tambe, fins ara em pensava que estaba enamurada de tu pero ara veig que no, u sentu, esperu que com a mics si que pugui ser... no?
- ...
- Alex? Estas be? Reacciona...
- No m' ho crec!!!
S' ha anat correns del pal: Noooooo el amor de mi vida le gustan la chicass!!!" Pobre, buenu el fet es dirl-li a la Marta que si , avvera com acaba aixo i com en surtim d' aquesta, perque seguim atrapats en aquesta " tercera dimensio", mare meva...!

5.Estimam, et necesito!
Vaig a parlar amb la Marta, avera que vol, que n' espera de tot aixo, i si em diu que si doncs endevant, surtim juntes i avera com va aixo...
- Ola! Acabo de parlar amb l' Alex...
- Ja m' ho ha dit, ja, m' ha vingut aqui plorant i m' ha dit de tot, entre d' altres coses que t' agrado, es posible?
- Si, gracies per ferme obrir ls ulls, t' estimo!
Ostiaa, vaya pasada de peto, l' estimo moltissim, ella si que en sap, m' encanta, em va acariciant, m' agafa la cara, per favor que no s' acabi mai, vui que duri per sempre...
- Katya, carinyu ets lu millor, em tens enamurada amor meu.
Quina pell mes suau que te..., sembla la d' un nen petit... es genial m' encanta sentir-la a sobre, sort que ens em apartat de la resta del grup, sino, els hi agafa un trauma!! Jaja!!
- Marta, gracies per dunarme aquest moment, no sabem el que ens espera i si alguna de les dos ens passa algo tindrem aixo per recordar, t' estimo mai ho oblidis!
- I jo, esperu que surtim d' aixo i pugui esta amb tu per sempre! Si ens tenim una a l' altre , no ens passara res, el que tinc clar es que et necessito per tirar endavant, per mi els hi diria als demes, s' ho pendran be, aixi davant d' ells et pudre donar algun que altra peto...no?
- D' acurdissim! Guapa!
Ens vestim, uix! M' he posat la seva samarreta , buenu es igual ningu ho notara! Jaja!!
6.Comença el pla, 10 per a 1 i 1 per a 10!
- Llavors un cop explicat el tema Marta i jo, podem comensar a parlar que cullons fem per sortir d' aqui? Algu te alguna proposta? Porto llibretes i boligrafs apunteu cada un el que proposeu i u llegire en veu alta avera que decidim.
Nose que fica, em sento una mica la cap del grup, i aixo que soc practicament la mes petita, em preucopa nose que fer, i si no surtim d' aquesta situacio? Que se'n fara de la mama? I del Pol? No vui morirme...
- Katya anims, no caiguis ara, no vui beuret aixi, tira endavant i guians que tu en saps!
Gracies, es tope de bona persona la Olga, sap pujarme els anims en el pitjo moment, be doncs som-hi!
- Avera comensare a llegir: Per l' Alex: " El millor es esperar a veure que passa, jo per lo menys no em veig amb cor de tirar endavant", Alex tiu ets un derrotista, buenu la britat es que es igual el que haguem posat nomes hi han dues opcions o ens mobem i comensem a caminar o ens quedem aqui a mirar aveure que passa, ara ens him podem estar temps i us recordu que no tenim menjar , aigua si... Llavors botem, qui vols esperar aqui?(Conto els vots) Lara, David, Julia... Buenu no cal pregunti als altres guanyem per majoria ens mobilitzem i anem a descobrir on estem.
Bevem aigua, i ens preparem decidim anar endavant , la Marta m' agafa de la ma i em dona un peto, em dona anims, la Claudia m' esta mirant amb una cara rara , l' hi haiuria d' explicar no?
- Claudietaaa!!! Porque me miras asi? (Ric)
- Crec que m' hauries d' explicar una mica com ha anat tot no? Nos, em sembla que em vas dir que era la teva millor amiga...nosee!!
- Po zi! Pos mira que estaba jo alla , i veig que la Marta em miraba raru...i dic pos vaig a parlar amb ella, vaig a parlar amb ella i em diu que li molu d' alguna forma involuntaria li donu un peto, i em donu conte de que em va el boyo...vaya flipe!
- A! Macu, macu! Llavors haure d' acceptar que hi ha una noia que estimes mes que jo no?(Riu)
- (Ric) Pos si...pero son formes diferents d' estimar eh?
-Que ya u se tontainaa!
Qui es que m' agafa de la ma? Miru aveure, la Marta, m' encanta, es preciosa i genial!
- T' estimo- he sentit que em diu i en aquestes parets desconegudes vaig a cuntestarli i no puc...li donu un peto ( Ric)
- De que rius amor?
- De que no puc dirte el que t' estimo, perque t' estimo es poc, no hi han paraules i com que no hi han paraules, pues ta donu un peto perque vegis el que t' estimo!
- (Riu).
Me miras y no siento miedo, detienes el tiempo en tus dedos... Aquesta canso la vaig escoltar fa ... no se quan fa...aqui es sempre de nit...nose quan temps portem lluny de casa, nomes se que aquesta canso es l' ultima que escoltat. Nose que ens espera, nomes se que estem aqui perduts en mig del no res, sense rumb fixe, es posible que no hi hagi sortida i poc a poc,uuuuuuu que es eso?
-Pareu! Hi ha alguna cosa alla, buenu nose , em sembla.
- Si, si jo tambe veig algu, buenu crec...- Diu la Olga.
- Ui, cuidado! Wue tenemos aqui al clan miope! No me'n recordava ja!- anda que tambe el David, com es pasa, vale soc miope, pero joder, no esta tant lluny la cosa esa.
- Oieeee Davidilloo que t' estas guanyan una cleca e? Tanta miopia, coma lgun dia et vegi amb ulleres t' enteres!
- Nose com t' ho pots pendre tota broma , Katya, ets lu mes inmadur que he vist- L' Alex que li ve el moment rencoros, estes se entera.
- Mira Alex, deixem dirte- una i dos coses, primer no es culpa meva que tu siguis tan inmadur com per gurdarme rencor i anarme dien coses que la britat me la pelen, crec que amb els teus 16 anys podries dir buenu son coses que passen , acceptaru i disfrutarme coma a amiga sie s que realment m' estimes, i segon prou ja de ser derrotista! Prentu be, no sabem el que ens espera i el millor record que podras tenir de algun de nosaltres si ens passes res, es un somriure no? O be una cara de fastic? Que opines?
- Katya, d' on has tret aquest vocabulari tan extens? Carinyu que ten's tornes filosofa!(Riu la Marta) Amor! M' encantes!
Toma morreo a
hi en medio! Ahi estamos! Jaja!
-Ala! Como te passas!, Eis nose ben be si es de dia o si es de nit, pero jo tinc son i estic cansada que us sembla si parem...a dormir?
-A mi em sembla be...- la Claudieta
-Doncs parem?
Si! An cuntestat tots, m' escau una gran responsabilitat, imaginat que a algun li passes algo no mo podria perdonar, pero em de segir lluitant no se el que ens espera pero tots junts ho podrem separar i ...que es allo?
7.D' acampada!
-David! Vine acompanyam, que alla hi han coses...corre nem-hi
-Jo tambe vinc- la Marta que nuse deprega nunca, jaJA, mes igual!
-Son tendes de campanya, aqui hi ha agut gent anteriorment, dormirem 2 per tenda i en una i dormiran 3, d' acord?
Uiuiui la marta que quan em possa aquesta carona es que m' ha de demanar algo:
-Katya...ens agafem una tu i yo...?- esta com un tomaquet
- Evidenment1 No cal ni que m' ho preguntis, ja ho habia pensat!
- Doncs anem a montarla!
Genial, una nit sencera amb la marta, o un dia, no ho se!
Un cop tot muntat, vem decidir anar a domir, vem beure molta aigua per tal de no desidtarnus, realment estic molt cansada, uiuiuiuiui, que la Marta se li va la castanya pero buenu linsegire el rollu tu, total estic cansada pero no tant com per no estar una estoneta amb ella.
-Marta, t' estimo molt, m' encantes, no et vui perdre i aquesta nit estic disposada a tot per tu, vui el millor record de tots, mai se sap que pot passar.
Veig que va amb el turbo posat, es treu la samarreta me la treu , ls pantalons fora tambe els meus tambe, venga uuuuu fiesta! Jaja
-No vui que s' acabi mai, et vui tenir sempre aixi, davant emu, amb les dues cares toncant-se , amb els teus llabis tant a prop sempre disposats a tocarme, i les teves mans, Katya, son com injeccions de bones vibracions cada cop que em toques em dones l' energia per segir vivnt i tot l' amor, donem la teva ma, veus? Tocant-se aixi els dits , tan sols amb les puntes, es transmet molt d' amor no ho notes? Ets el meu mon, ets unica, i ets meva.
Que macu! Estic apunt de plorar , estem en pilotes en seriu, amb la tonteria ens em quedat nues! No parem de petonejarnus, d' acariciarnus, tocarnus...realment els seus petons son perfectes, exquisits son 10, tan tendres, apassionats , tant amorosos, sensuals, m' encanten!
A l' endema em vaig despertar abraçada a ella, deputllada i ella abraçada a mi, vaig estrame al menys mitja hora desperta enganxada al seu cos, m' encantava era tant calid, tan suau, aixi mi vaig estar fins que es va despertar llavors em vaig fer la dormida i ella suposu que deuria pensar el mateix perque tambe si va estar molta estonafins que vaig obrir els ulls i li vaig dunar un peto, llavors em va dir :
- Bon dia princeseta!
- Bon dia carinyu!
- Mu vai passar molt be air nit, de debo em va agradar molt tot!
- A mi tambe, va estar genial! , mai ho oblidare!
Passi el que passis sempre estarem juntes!
8. Prova 1: Circus solamnius
- Bon dia nois! Com a anat aquesta nit!
- A nosaltres força be, a vusaltres genial no?
- Jejeje...pos si!
- I ho reconeixen!- el Alex sembla se que s eli va pssan!
- Katyona, me lu esplicas todo?-La Claus tota intrigada
Ale tot explicat!!
- En marxa doncs?
Al cap d' una bona estona d' estar caminant , en la llunyania vem beure ni mes ni menys que un circ! S' anomenava circus solamnius, i alla es on vem comensar a beure tot el pastel, on ho vem descobrir tot, vem entrari i vem beuremles fotus de cada un dels nostre pares i unes breus explicacions, del que estava passant, tot eren proves per valorarnus coma persones conjuntament amb tots els del grup i aixi hauriem d' anant superan unes deu probes, on la gent podia anar morint com si res.
La primera proba consistia en fernus els personatges d' un circ, el problema es que no teniem gens d' experiencia ni en equilibrismes ni en malabarismes , ni en re, pude una mica jo i la Claudia ja que fem artistica, pero no es el mateix caminar per la barra del gimnas que per un corda super estreta, ens van "dir" que habiem de fer que el public quedes entretingut, , un public molt estrany, no tenien cara, eren persones sense expresio, els senyors portaven un barret negre i smoking i un bigoti negre, ¿ Com pretenia qui volgues que fos, veurels-hi l' expressi?Habiem de saltar molts metres d' altura, caminar per sobre una corda amb tot d' ossos ambirents, tambe habiem de fer saltar a lleons, que en qualsevol moment podien girar cua i menjarnus.Habiem de fer tot aixo i a mes fer riure a un public que no tenia ni cara, que la seva expresio era 0, i si no ho feiem? Que seria de nosaltres? Teniem sols una hora de rellotge per asajar allo que fessim, estavem tots molt nerviosos, la Marta estava agafada a mi de la ma i me la anava estrenyen molt fort, aquest cop no sabia que fer, pero vem trobar una solucio, deixariem tot el que eren salts i equilibris, lleons i ossos, i cadascu demostraria al public el que era capas de fer: jo i la Claudia fariem mortals, rondades, flick-flaks, la Marta podria fer la seva coreografia d' aerobick , la Olga yoga junt amb el David i la Julia cantant, l' Alex podia demostrar el seu talent amb la pilota, la Ester els hi podia enseñar tota la seva flexibilitat, i la Lara i el Dani podrien explicar histories de la vida real , del mon on nosaltres vivim... I aixi va ser , jo i la Claudia vem fer el primer numero de tots, ens vem ficar unes robes que habien per alla, i vem comensar a fer rondades i flick-flaks creuanos, de tot, despres va sortir la Marta i va fer el seu exercici de competicio del aerobic amb un mallot que va trobar, que per cert li quedava molt be, ho va fer genial. Tot seguit la Olga va fer sortir a alguna gent del public aixi va anar aumengtan la motivacio tambe va fer que s' asentesin amb ella al terra a fer estiraments, de mentres la Julia i l' David anaven cantant en duet a veu alta i baixa , fascinant, despres va sortir l' Alex i va fer de tot amb la pilota, tot seguit la Ester que va fer espegats, frontals, tot tipus d' exercicis de flexibilitat, i per ultim la Lara i el Dani, van explicar el fascinant que era el mon d' on venien i les grans coses que hi habien...va ser un exit, al final vem surtir tots i ens van aplaudir com mai ens ho habia fet ningu, la Marta al final de la funcio em va fer un peto genial. La primera proba abia finalitzat, vem entrar per una porta on tot era de nit, la segona proba era a prop, no sabiem el que ens esperaba...
9. Bosc magic? No m' ho crec!
Aquella nit tambe vaig dormir amb la Marta, de fet ens vem emportar tots les tendes de campanya per si de cas, no sabiem que podia passar. Jo i la Marta vem enfocar la tenda de campanya en dirrecio al llac, i vem estar amb la porta oberta durant un ratu, estavem una al custadet de l' altre mirant el llac de nit, agafades de la ma, parlan, no parava d' acariciarme la cara, ella era tan suau , tan calida, em va baraçar i em vaig adormir entre els seus braços, deuria de tancar la porta i taparme.
Em vaig despertar molt d' hora , vaig mirar el rellotge, ..., les 7:15 del mati, em vaig treure la roba, i em vaig llençar al llac, tothom dormia, em vaig rentar be, i la Marta no va tardar ni cinc minuts a vindre, vaig flipar amb la seva rapidesa de treures-ho tot llavors va vindre fins on jo era, vem anar nadant fins a una illeta que hi habia. I vem escomensar a parlar:
-Com has dormit carinyu?
-Be, em vaig quedar dormida entre els teus braços, com un bebe...
-Ets el meu bebe petito que no vui perdre per res del mon!
Em vaig posar a riure i li vaig dunar un peto, ens vem estirar en aquella mena de gespa, i vem estarnos molta estona amb un sol peto, llargissim, pero molt calid i gratificant. Vem tornar i ens vem vestir, i es van anar aixecant, menjarem fruita dels arbres, i quan ens vem voler donar conte erem davant d' un bosc, ¿ La britat? Feia un cague que lo flipas! Era surtit de la tipica peli de por, tots estavem jiñats, tenia a la marta darrere i sentia com em deia: Katya tinc por... molta por llavors jomli agafava les dues mans desde davant i li cuntestava dient-li : Tranquila carinyu, tot anira be... I vaig sentir un crit em vaig girar i la Claudia no hi era, ¿ On era? ¿ Habia desaparegut? Jo no sortia d' aquell bosc sense ella, viva o morta...? El millor era no dividinus, ¿ Habi caigut? Vem retrocedir, i vaig beure un forat:
-Claudiaaaaa!! Estas abaix?
- Katya , sii! Treieume d' aqui tinc molta por!
-Espera anire a buscar algu...
Vaig correr i corre i sabeu que? Vaig caure jo tambe, vaig sentir complorava la Marta, pero resulta que habiem d' anar per a aquell cami, van baixar tots. La segona proba no era ben ve una proba , s' habia de travessar aquell bosc, tot va succseir molt rapid, de cop vas caure, per un forat, vas cridar, cridar,cridar i vem sentir un cop, i silenci. No vaig voler suposar res pero quan vaig baixar a usacarte amb la corda erets mort, David. Em van tornar a pujar, no calia que digues res les meves llagrimes ho deien per mi, no era creible feia un moment el teniem allá, al nostre costat i ara de cop ens habiem de plantejar..¿ que no el tornarime a beure mai mes?
Tot eren plors, com podia ser? No ho compreniem , no podi para de plorar, un dels meus millors amics acabava de morir, que en seria de nusaltres? ...9/10... habiem de continuar endavant? Aquell anit va ser molt dura, dins la tenda, no podia deixar de plorar, la Marta m' abraçava igual que un abraça al seu fill quan se li mort l' avi, ella tambe plorava una miqueta pero no tant, perque tampoc li tocaba gaire, no si habien parlat molt, pero li sabia greu...Alñtre cop em vaig adormir entre els braços de la Marta, eren el meu refugi, la meva llar quan tot m' anava malament...aquella nit vaig somiar que somiava que tot era un somni, i que em despertava amb la meva mare al custadet a casona.
Vaig despertarme amb els ulls molt inflats, no em trovaba gaire be... Si li passava res a la Claudia? O la Marta? Son el que mes m'e stimu en aquest mon!
10. La vida continua...
La vida continuava, amb
o sense en David, i amb ella la suposada tercera proba, la Marta també es va despertar, en aquell moment no necesitava res mes que el seus cos sobre el meu, la seva calor, els seus llabis, les seves paraules que es desfeien dins el meu cap com crean un mon sobre el meu de colors, felicitat,...
Ara que habia trobat l' amor, ara que podia ser feliç,ara,...perdia el meu millor amic, la persona amb la que sempre habia estat desde petita, amb qui habi plorat, rigut, parlat, somiat,dormir i plantejarme que no el tornaria a veure, era molt dur.
I de cop es va obrir la cremallera i va entrar la Olga, la germana de la Marta, va entrar, va tornar a tancar, es va estirar al meu costat i em va abraçar, seguidament es va posar a plorar... era els eu nmovio desde feia 6 anys.
Em va abraçar tant fort que podia sentir el seu cor, plorava i plorava... la Marta estava flipant sa germana li acavaba de trencar el seu moment intim amb mi, vaig abraçar a la Olga, i vem plorar fisn que no ens quedava aigua al cos; mai res tornaria a ser com abans:
-Ho superarem Olga! La vida continua i es molt llarga, tú trobaras una altre persona , jo algu que el substitueixi però a vegades no és podra evitar plorar... Ell ens unia, Olga, aixó es una proba per valorar si realment tu i jo som amigues.
- Es clar que ho som!!
I ens vem tornar a abraçar.

11. Una història maca però sorprenent
Ara em podria estar aqui explicant cada proba per la qual vem passar però no hi ha mes història ; esperabeu un final feliç? Un Katya i Marta que pogues ferse en la vida real? No va ser aixi... al dia seguent vaig morir jo, mira tu per on, la protagonista va morir! Per fi ara, desprès de 80 anys d' espera, la Marta li ha tocat morir, jo estic igual que quan vaig marxar, amb 14 anys feta una floreta, i la Marta rejuvenira a la seva millor epoca , la dels 20 anys. I allá, a les costes de Pals, es on va reviure un amor que mai hauria d' haber mort, deprès de 80 anys dos cossos corren per la platja per retrobar-se, s' abraçen, es petonejen, fisn i tot ploren de la ilusió, ningu les pot veure, son invisibles, però se senten els seus somriures, la seva emoció.
El sol queia, el mar estava en calma, i ella la Marta va tornar a sentir-se viva, van rebolcar-se per la sorra, aquest cop si que seria per sempre...i el millor de tot es que mai creixerien, semprè tot quedaria igual , ens habiem
estat esperant durant molt de temps, per fi, Marta, per fi!