Curricurrículum

Un relat de: Tanganika
Vaig néixer a Singapur, el 19.. i ningú n'ha de fotre massa més res. El meu pare mai va acabar de pair que fos engendrat, però la prova de l'odaene -tan ovacionada- mai no falla (i que de folla ve, vaja!) i la meva mare va fotre-li una santa hòstia -només curable per hostiòpates- arran de la picant nit en què em vaig colar.

Em van posar Madras (per allò del 'desmadre' de la nit boja que no podrien oblidar que havien protagonitzat). El meu germà gran, Garam (quin caram de gana xingaire devien tenir!) va estar content de compartir naixement indesitjable i fote't. La meva germana, la que va venir després, la Tanduri (alguna cosa es va tant endurir i prendre tanta consistència que... un nou embrió es formà) va completar la família.

Vaig anar a l'escola Gingebre Canyosa (occidentalment prestigiosa, accidentalment preparada -era un antic convent caramelilusità-). All patit gastrojugàvem gastroenterament i allò era una barreja divertida d'espècies i amics i germans, tots autèntics ingredients amb futur.

Vaig estudiar en aquell centre uns quants anys que no em ve de gust -tot i el meu caràcter gustós- de dir. Compto amb certificats de bon savoir sabor de la coneguda professora Coriandre, la mestra Cúrcuma i el director Cocomilk Mustassa, denunciable si hagués intentet un mos de mi en la classe de Fleca Distesa.

Vaig viatjar per l'Índia (i quin plaer ensumar-la i també engolir cromatismes orientals traslladaires al setè cel, ho juro) i també vaig visitar Indonèsia, Ceilan, Malàisia, Caixmir, Afganistan, Japó, Antilles i els llocs que no contaré, entre 19.. i 19.. i què us importa. Vaig aprendre, en aqueslles estimulants terres, l'art de les mescles dels meus 'jo' i un estudiós de la Gestalt que per allà passava se'm va enamorar, notant la meva ardència innata (i increma, of course). Sortosament cap gestalció va ocórrer. No vull descendència, que curricansa i provoca curriànsia.

En tota una tirallonga d'universitats currinàries vaig obtenir tota una sèrie de títols i currimàsters de mena increïbles que em van comportar treballar en menjadors on vaig aconseguir estrelles Currilín. En dóno fe: una corrinstel·lació nova ho confirma al firmament quan no és de nit i els ulls més subtils la visualitzen veraçment i amb veridificacions papil·lars.

El meu tarannà és tastívol, tastaolletes, currifeinetes, hardworking i softlowcosting.

Sóc brillant en cada plat, importo. I m'exporten, si hi consenteixo...que sempre em puc venjar amb un mal de ventre només guarible amb suc de curripeus i quina llàstima de malmetre-les, precioses floretes purpúries.

He treballat per a gent d'upa i per a plebeies letiziones, si paguen bé.

Sóc popular en fred i en calent...no comento. Ah, i el meu toc dolç és inefable.

Per tot plegat, confirmo que sóc arxiardent, ai, arxiadient per a la seva emcurripresa, negocurrici, merchancurricising, de debò de bo de veres. Encenc (que continc cardamom), faig viure i...segons com, reviure.

Sóc directament proporcional als vostres interessos, no ho dubteu. Llogue-me, contacteu-me,contracteu-me. No duc cotxe ni admeto cotxetril. Sí que tinc telèfon immòbil -si em moc massa perdo intensitat, no ho aixaféssim- i...una essència que fa presència.

La meva fotografia? Puc pecar d'arrogància, però en tantíssimes faig goig que decidir és impossible.

Gràcies i ens provem.






+++++++++i els comentaris del jutge-proposaire del tema, kefas que m'ha fet 'guanyar-lo'. Gràcies.

Ben volgut senyor Madras,

hem llegit atentament i sense acritud aquesta multitud d’actituds i aptituds que la altitud de les vostres mires ens ha fet arribar, val a dir-ho, sense massa pulcritud.
La vicissitud dels afers dels nostres dies ens fan pensar que, per enfocar adequadament el nostre negoci, necessitem una persona que pugui deconstruir papil•les gustatives i tornar-les a refer en un procés gastro-adaptatiu que assoleixi el màxim nivell de la fortuna sensorial. El to sincer i destrempat de la vostra sol•licitud i el reguitzell d’experiències que relateu permeten augurar que teniu la capacitat d’imaginació necessària per portar a bon port la barca del plaer gastronòmic que proposem.
Us hem de felicitar per totes les aportacions golafres que heu realitzat, alhora que us emplacem a esperar amb una mica de paciència (si es que en teniu, cosa que tampoc ens cal per aquesta feina) a que dictaminem el veredicte.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

185 Relats

179 Comentaris

86393 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)