CUQUES DE LLUM

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
CUQUES DE LLUM

De tant en tant, tinc dubtes al meu dins.
Em puny profund un pensament espès
que es contradiu. ¿Què visquérem, tu i jo,
en un neguit intens que ens atordia?
Fou un amor real de gran volada?
Fou un desig ardent de tu i de mi?
Fou solitud que escolta veus llunyanes?

Difícil és un respondre precís
que porti pau al cor sempre inestable;
sens pietat, com un corcó indomable,
el teu record ofega el meu pensar.

Cuques de llum!, veniu, porteu claror
i entre l’herbei del meu camí feréstec
mostreu-me ras on dorm el nord esquerp.
Resto perdut enmig del sotabosc
guaitant els pins amb capçades al cel,
enormement distants. Inabastables.

Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • Desig d'amor. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-07-2023 | Valoració: 10

    Un poema ple de sensibilitat, on les cuques de llum et fan sentir cada vegada tan genial, al mig dels pins. Té una bona rítmica, que fa que siga més fantàstic.
    Amb molta qualitat, Fidel.
    Cordialment.

  • Genials....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-07-2023 | Valoració: 10

    les paraules, els versos, el contingut, les preguntes que aclamen una resposta ..... Ets un crack.

    Enhorabona Fidel.

    Rosa.

  • Ple de poesia[Ofensiu]

    Bonic, poètic, amb encís...m'ha agradat molt!

    Felicitats pel poema!