Cultura de Pobles

Consciència de Cofrare, gairebé des del bressol.


Una de les coses que més em va cridar l’atenció durant el meu primer any a Sevilla fou que, per no res, et munten una processó, amb els seus passos i tota la parafernàlia inclosa. I no tan sols durant la Setmana Santa sinó que, gairebé durant tot l’any, per un motiu o altre, apareixen petites processons per diferents causes.

Però bàsicament en destacaria dos grups, les unes són les processons que es poden veure durant el mes de Maig. Aquestes processons són les conegudes com “la Cruz de Mayo”, una de les seves característiques principals és que moltes vegades els costalers que es posen dessota el Pas, així com també el germà més gran, que va donant ordres als portadors del Pas, són vailets que sovint amb prou feines superen els 13 ó 14 anys. Realment es tracta de la reproducció d’autèntics passos adaptats en tots els sentits, a les circumstancies dels joveníssims cofrares i també a les circumstancies del moment, doncs ja han passat totes les festivitats de la Setmana Santa.

Això sí, de vegades per segons quins llocs els pares o familiars els han de donar un petit cop de mà per portar el pas per alguns llocs una mica difícils per uns costalers tan joves. Amb tot, la voluntat i l’esforç que arriben a fer aquests costalers tan joves són realment dignes d’admiració i d’elogi.

Una altra cosa que també em va cridar força l’atenció, és que pels voltants de Nadal moltes Cofradies surten al carrer, però aquesta vegada amb els passos despullats de “sants”, “mares de Déu”, etc. I la gent va carregant el pas, amb diversos aliments (arròs, Cola-cao, cereals per els nens petits, etc). Tot destinat a les persones amb més necessitats, que per altra banda coneixem prou bé tothom, i que no caldrà ara que aquí en parlem.