Culpable

Un relat de: Helena Sauras Matheu
La meva infància rebel encara veu l’aigua dels arrossars com un mirall trencat en ple hivern. I se m’humitegen els ulls, perquè voldria continuar jugant amb la sorra del pati. Tinc fred en aquest curs que comença. I em sento tan trista que voldria retornar a un impossible.

Des del principi, el sol va sortir tots els dies i jo brillava amb llibertat entre l’herba, les canyes i la pols dels camins. Em perdia enmig de la natura de les anguiles. Els cullerots eren presents a la bassa que hi havia prop del pati de la barraca que ens feia d’escola. La curiositat m’envaïa. No em qüestionava res, deixava que passés el que tenia que passar. Els dies es succeïen de manera esplèndida. Cada dia aprenia alguna cosa nova de la mà dels mestres que ens ensenyaven.

Vaig descobrir l’amistat entre els nens de classe. I entre la senzillesa, compartíem jocs i les primeres lletres. M’agradava enraonar amb ells encara que cadascú mantingués un pessic de raó. No ens importava perdre el torn de paraula i quasi no discutíem, perquè mentrestant guanyàvem amics. El temps no ens importava, només quan l’estiu ens obligava a separar-nos durant gairebé tres mesos.

Fins que un maleït accident va obligar-me a canviar d’escola. Llavors, vaig descobrir el què era la nostàlgia, que em va escanyar el coll ben aviat. I van començar les complicacions i les pors entre els somnis trencats. Tenia set anys.

Encara hi penso en el primer dia de col·legi. Estava dintre d’un gran pati d’un edifici immens, mirant al terra i de reüll aquelles sabates marrons que m’eren estranyes. No hi volia entrar. «M’arribaran a domesticar i aquest uniforme, que m’obliguen a portar, no m’agrada gens», em repetia i no em podia creure que tot això fora pel meu bé.

Després d’uns quants mesos eterns, per Sant Jordi, rebré la primera carta d’amor. Dintre hi trobaré uns quants pètals, un aroma delicat de rosa i unes poques línies mecanoscrites d’un xiquet que no m’oblida. I em sentiré culpable per no correspondre’l. Per haver-me traït al pensar que podria estimar-lo, però en soc incapaç. Els meus sentiments són fràgils com un vidre i se m’entelen els pensaments.

I ara només espero que s’oblidi de mi per la distància, per aquests quilòmetres de carretera que ens separen. Però ell és insistent. Tinc por que aprengui a pedalejar de valent i arribi algun dia perdut fins l’entrada de l’escola. Si algun dia arribo a veure’l, sé que no dubtaria. Pujaria a la bicicleta i m’aventuraria a tornar-me a perdre entre els arrossars del Delta.

Comentaris

  • Intimisme[Ofensiu]
    Pat-Rut | 20-06-2020

    Un relat que ens parla des d'una intimitat trencadissa, on sembla voler explicar-nos la fragilitat trobada accidentalment per la protagonista i com viu el món d'ençà de l'accident.
    Una narració molt ajustada i ben portada amb una expressivitat molt propera a la poesia, que he vist conrees amb molta assiduïtat, però no és el meu món ideal, la poesia, no sé valorar-la amb prou certesa, és una cosa molt més íntima encara.

    Del teu relat em sobta el canvi de temps en el penúltim paràgraf, que en una primera lectura em va sonar fora de lloc, i malgrat que no crec que estigui del tot fora de lloc, em segueix desorientant una mica en noves lectures, és com si li faltés alguna explicació anterior.

    Però tot relat, fora d'aquesta genial pàgina, té una segona vida quan es transcriu en el paper, i allí sí que no ens podem permetre dubtes d'aquest tipus.

    Si vols llegir altres coses meves, cerca a homefosc, o Galzeran, o Jaume Dargó, segurament, aquest perfil morirà aviat, o sols quedarà l'únic relat finalista en el concurs.

    Gràcies per les teves paraules.

    Ferran

  • Gràcies...Helena Sauras...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-05-2020

    Gràcies Helena Sauras, pel teu amable comentari, on em dius que és tendre i amorós i t'he recordat la metonímia. M'alegre de que t'haja agradat.
    Una abraçada, però llunyana... PERLA DE VELLUT

  • Records d'infantesa.[Ofensiu]
    Nil | 08-05-2020 | Valoració: 10

    Mai he estat a les terres de l'Ebre, i això que he estat a Alàsca,i a Austràlia. I és que d'aquestes terres només que he sentit dir bones coses de la seva gent i del seu paissatge, el delte de l'Ebre diuen que és espectacular!. el teu relat m'ha fet recordar la meva minyonia, quan el carrer i els camps erms que ens envoltava eren el nostre territori de joc. Em xoca que als Capgrossos els anomenis cullerots i m'ha agrada quan dius: Un pessic de raó. Un bon relat on prima la camaraderia i l'amor de'adolescent. Nil.

  • Pensaments d'amor[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-05-2020 | Valoració: 10

    Què tendre. Un relat molt bonic i molt delicat amb l'amor. Aquell xiquet que no t'oblidarà mai... i amb la primera carta d'amor, fas dels teus pensaments, que siga molt curiós i s'eleven els sentiments. Vaja, no et sentes culpable... però la vida t'ho va mostrant.
    Ah sí, et comente que l'últim poema que vaig editar, he hagut de llevar-ho, "Dits d'erotisme", i rectificar-ho un poc més, ja està editat de nou. Espere que me'l comentes de nou, si pot ser, Helena. Gràcies i cuida't...
    Perla de vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Helena Sauras Matheu

Helena Sauras Matheu

34 Relats

63 Comentaris

17832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Llegir i escriure, les meves principals aficions. Sóc de l'any 80 i de Tortosa. Em pots seguir al meu bloc personal i bilingüe: http://helenasauras.com