CULLERES BUIDES

Un relat de: celesti1462


Dormint, fem la cullera. Encara, malgrat els anys, m’agrada sentir la seva virilitat somorta entre les natges i prémer-li la ma enmig dels meus pits. Tal vegada és la única cosa que em continua plaent del nostre matrimoni. Ell no ho sap, però. Com no sap que quan al matí se’n va trobo més ample i més còmode el llit i m’arrapo als coixins i beso el primer amor que mai no va ser. Que quan soc a la feina no penso mai en ell i em sento delir pels becaris, tan simpàtics ells i tant joves. Que quan passo pel forn a recollir el xusco -abans n’eren dos però els nens ja no hi són- li compraria aquell xuxo que tan li agrada però no ho faig -no et va bé pel colesterol, li dic-. Que cuino tot allò que li agrada -sense greix, és clar- perquè no ho deixi al plat, que no estan les coses per tirar el menjar. Que els diumenges només vull dormir. Que els seus amics m’enfarfaguen i no m’agrada el futbol. No en sap res de tot això i per això m’estima. Té molta paciència, és la seva virtut.

Arribo de matinada treient-me les sabates i mirant d’amortir la fresa de la clau al pany. La Maria dorm sorollosament enmig de roncs i d’apnees cada dia més feixugues i més llargues. És dolça, la Maria. Ella sap que sóc tot el dia fora per no acabar discutint, ara que els nens ja no hi sòn. Ara que no hi ha ningu més no sabem què dir-nos. Tant anys atrafegats i ara el pis se’ns fa immens. Sort en tinc dels meus amics. Ens trobem al bar els dies de partit, que no estan les coses per pagar televisió, i mirem el futbol prenent unes cerveses. De vegades, quan la Maria dorm i l’abraço pel darrere, penso en la Conxita, aquella primera coïssor entre les cames que no va anar més enllà. La Maria m’agafa la mà i la posa entre els seus pits i li sento bategar el cor. Sembla com si volgués recordar els temps en que aquest gest era el començament de les nits de passió però ja no sento bategar la sang allà baix. Quina paciència que té, la Maria, i quant ens estimem. És la seva gran virtut.

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona!

    El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com
    el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Trist i delicat[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 02-01-2020

    Enhorabona, Celestí, per ser finalista del desembre. M'ha agradat aquest retrat d'una relació de parella regida per rutines, sobreentesos i equívocs. Trist, però fet amb delicadesa (o això és el que m'ha semblat)..

  • Loved it[Ofensiu]
    petrabashmester | 11-12-2019 | Valoració: 10

    It is amazing story, thanks aosex

  • Quotidianitat[Ofensiu]
    Canela fina | 08-12-2019 | Valoració: 10

    Un relat que ens transporta a la més absoluta quotidianitat, quanta gent tenint pensaments d'aquests i que mai s'arriben a explicar, si parlessin del què senten potser la vida seria menys feixuga i més apassionada.
    Una abraçada ;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

236 Relats

231 Comentaris

97991 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..