Cul de món.8

Raquel Raigal, ra-ra-ra. Va sotjar enfora, cap a l’amplitud del camp que anava rebent la nit amb la seva generosa i pacient entrega. Es va preguntar per què els arquitectes d’avui no planificaven terrasses o almenys balcons als hotels d’avui. Balcons com els que des de les façanes de l’Hostal Major et permetien xafardejar els balcons i finestres de la vila, prendre l’aire, sortir a fumar... Aquí s’havia de conformar a treure el cap des del marc de la finestra, i estirar el coll per veure un panorama decent. La vila li quedava gairebé oculta, a penes podia albirar algunes de les cases que la tancaven per aquella banda. S’anaven esvaint com si fossin només unes ombres més, com les de la serralada que partia el seu horitzó, com els núvols estàtics que encara retenien la llum daurada del crepuscle, com si es resistissin a ser partícips del descans del món.
La Raquel treballant a la fàbrica, va pensar. Com una ombra entre les ombres que se li abocaven al seu davant, va veure la seva cabellera rogenca removent-se ferotge en l’aire, una d’aquelles tardes interminables a la terrassa de l’Hostal. Cridant amb el seu punyet pigat brandant sobre els caps enriolats. Us heu venut per un plat de llenties, repetint fins que tothom es va adonar que no anava de broma.
El Jaumet i ell mirant-se-la amb el somriure tort, sense saber què dir.
-La fàbrica és la que ha donat vida a aquest poble, des de fa un segle –li va etzibar algú.
-La que ha prostituït la vida d’aquest poble, voldràs dir –girant-se com una fura contra el que l’havia contradit.
-Sense la fàbrica els Raigal no seríeu en aquest poble –va contrareplicar la veu.
Li va fer mal, va acusar el cop com un boxador rep un bon directe al fetge. Era veritat, la pura veritat, una veritat molt evident, i tanmateix en la seva innocència tan fresca potser no havia esperat que algú li tirés en cara.
-L’empresa només posarà uns quilos per pagar les despeses generals –va intervenir ell per desviar la trajectòria de l’atac demolidor-. L’essència de l’equip es manté, seguirem els entrenadors i els jugadors de la casa.
La seva mirada verda es mantenia baixa, enrabiada i ferotge.
-Algun dia tota la brutícia de la fàbrica ofegarà tot aquest poble –va fer en acabat, com si no l’hagués sentit a ell, escopint les paraules sense a penes obrir la boca. Però tothom va sentir-la.
Potser ara hi som aquí, Raquel, la brutícia ja sobreïx la bassa, va mormolejar ell, abandonant la nit que ja senyorejava l’exterior i adreçant-se al mini-bar. La Balma hi devia ser aquell dia, però el fet és que no la recordava, no recordava que hagués dit res.
El club va rebre la injecció de calés de Química de l’Ebre i va pujar a Divisió d’Honor i els nois van créixer i es van fer famosos. I la fàbrica va sobreviure a la primera gran crisi i la merda va continuar dipositant-se entre els dos rius, el petit i el gran. Era una bassa gran, però no prou per empassar-se tota aquella brutícia, tot aquell llot, tots els mals averanys i totes les profecies negres de totes les sibil•les que havien tingut un atac de lucidesa, com la Raquel crispada i revoltada d’aquell vespre de feia tants anys.
Ara la Raquel era a la nòmina de la fàbrica. Demà l’hauria de veure, doncs.
Va obrir la porta del mini-bar, amb els seus petits espectres ben alineats sota la llum ataronjada que s’encenia obedient i es projectava sense ombres a l’interior del moblet, com si fos un univers remot, estrany i fantasmal.
Va triar una de les ampolletes de whisky i una bosseta que lluïa un llampant nom d’snacks. Va estar una estona bevent i menjant els cruixents bocins d’aquella cosa que bé podria ser de plàstic d’una química similar a la de la fàbrica, resistint-se al moment de decidir on aniria a sopar. Si al menjador de l’hotel o potser a l’Hostal, a buscar la Balma, a dir-li hola, he tornat al poble, a remenar un pou de brutícia acumulada, a veure si finalment la teva amiga tenia raó i si ja la merda ens ha cobert a tots, o encara no.
Finalment, va decidir que amb una altra bosseta d’snacks i un altre whisky en tindria prou per enfrontar-se a un previsible insomni.