Cuidar, crear, estimar... Sóc infermera, sóc docent, sóc mare,

Un relat de: carminaburana

Record quan de nena vaig començar a estudiar els verbs i com es declinaven segons les seves terminacions, ara, m'ha vingut a la memòria, tres verbs acabats en -ar, o el que dèiem llavors de la primera
Cuidar, crear, estimar...
Sóc infermera, sóc docent, sóc mare,
em sento infermera, em sento creadora, sóc dona...
tres verbs, tres significats complementaris que no excloents,
no és possible diferenciar, explicitar on comença
el cuidar amorós, el cuidar terapèutic, el cuidar pedagògic...
el crear domèstic, el crear docent, el crear cuidant,
el ser dona i mare professional, el ser dona i mare en la intimitat...
Cuidar, crear, estimar...
Se'm va educar per diferenciar, per excloure,
l‘àmbit domèstic del públic, el professional del personal...
m'he preguntat moltes vegades com fer-ho si jo sóc una, si jo m'acompanyo sempre, en el públic i en el privat, i és més, m'agrada acompanyar-me sempre, m'agrada. Quan un discurs no m'interessa, m'agrada viatjar pels records, viatjar pels desigs, viatjar tota sola o acompanyada, estic i no estic alhora... quin privilegi!
Cuidar, crear, estimar...
amb el temps he après a viure una única vida, en la qual són presents tots els meus jos en harmonia, en la que conviuen simultàniament
present-passat-futur,
sóc nena-adolescent-adulta,
disposo de l'energia per a rebre-donar-compartir i és així com segueixo la meva ruta, oberta a noves perspectives, a nous reptes, a noves idees que em permetin avançar en el projecte personal i professional.
Cuidar, crear, estimar...
Sóc infermera, sóc docent, sóc mare,
em sento infermera, em sento creadora, sóc dona...
sóc nena-adolescent-adulta,
declino els verbs acabats en -ar que vaig aprendre quan era nena, que vaig aplicar quan era adolescent i que recobren nou significat ara que sóc adulta,
simultàniament puc reviure la meva infantesa, la meva adolescència i la meva adultesa, i puc atorgar noves i diferents significacions del viscut i aprofitant l'experiència per reviure'l de forma més completa...
sóc nena-adolescent-adulta.
I amb aquesta perspectiva puc avançar ja la meva vellesa...
sóc nena-adolescent-adulta. I vella?

Comentaris

  • ginebre | 20-01-2007

    Hi ha un ritme per aquí, que fa que sembli més un poema o una cançó. Suposo que pel format s'ha perdut alguna cosa.
    El ritme és molt bo perquè s'adequa molt bé al fet de cuidar, crear., estimar, que també soón fets cíclics, rodons, que repetim constantment, amb paciència, repetint repetint, tornant a fer cada dia el mateix, cuidant, creant, sense defallir, amb constància des de la infància fins a la vellesa. El teu relat té aquest to rodó i entregat.
    Molt bé. Gràcies!

  • prosa poetica![Ofensiu]
    carminaburana | 28-10-2006

    hola! gracies pel comentari, de fet a mi m'agrada la prosa poetica. quan escrius a l'ordinador pots utilitzar recursos de lletra i de paragraf, tant en escrits professionals, d'investigacio cualitativa o mes personals, es veu mes aquesta prosa poetica, aqui tot queda igual i la transgresio es fa mes dificil de percebre.
    gracies de nou i fins una altra!
    carmina