cuca-rara

Sóc una cuca-rara...

una mena d'escorpí
que menjo flors per portar mel
en lloc de verí,
una mena d'ombra
sense paciència per viure
en ramades,
que m'escolo per sortides
d'emergència.

Sóc una cuca-rara...

que travesso carrers
quan el semàfor penja el telèfon
i posa vermell al verd,
que no perdo el meu cos
en la moda,
només la segueixo
quan sento que em fa créixer
per dins.

La mentida
no passa mai de moda?
Per què vesteixen l'adolescent
sense mida?

Sóc una cuca-rara...

que no ofego les penes en
alcohol,
les molt putes han après
a nedar;
que no pateixo
al prendre el sol sense cap
protecció,
ell no sap que existeixo.

Sóc una cuca-rara...

una mena de poeta
que ho deixo tot sobre full
en blanc
i m'adormo esperant
que els mots em despertin
per signar el poema,

que tinc un somni penjat en cables
d'alta tensió
que ningú gosarà tocar-lo,
que compto fins a l'infinit
i que només em falta un número
per atrapar-lo.

Sóc una cuca-rara...

tant i tant rara
que l'amor no gosa escollir-me
com a víctima
i què carai
si m'enamoro d'una noia
i som l'un per l'altra,
malgrat l'altra no vingui
mai!

Vagi on vagi,
cavalco una formiga
i salvo petites coses en tots
els naufragis.