CUBISME

En nom de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt voldria donar-te les gràcies per la participació en aquesta Segona Edició de Poemes il·lustrats.

Vull felicitar-te, doncs aquest poema ha estat escollit per a ser il·lustrat.

I també informar-te que el dia 31 de maig de 2008 està previst fer una trobada de "relataires" a Premià de Dalt -El Maresme- en el decurs de la qual es farà lliurament a tots els autors i a tots els artistes, tant de la primera com de la segona edició, d'una còpia de l'obra.

Voldríem que ens hi acompanyessis.

De mentre, les obres han estat exposades a la Biblioteca Jaume Perich des de l'1 al 15 d'abril de 2008.
A partir del dia 16 passen a formar part de tot el conjunt que s'exposa a la Sala d'Actes de Can Figueres.

Per poder-nos posar en contacte amb tu, t'agrairia que m'enviessis un mail amb les teves dades (nom i correu electrònic) a l'adreça:
associacio.artistes@gmail.com
i així podré informar-te del programa d'actes del dia 31 de maig.

Rep una cordial salutació.

Montse Assens / mar
Associació d'Artistes de Premià de Dalt

Ei! La meva esperança es va fer realitat, ja que els artistes van trobar, efectivament, inspirador el teu poema: Enhorabona, Francesc, aquest cop ( per compondre el poema ja te la vaig donar en el seu moment! ) per haver estat seleccionat!

Saps que hem compartit il·lustrador il·lustre? En Joan Pasqual és el president de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt. Vam estar parlant una estona i em va explicar parts del procés que havia seguit. És una persona agradable i entusiasta, que es demostrava il·lusionat amb el projecte i interessat per la nostra reacció davant la seva obra.

T'envio per correu diferents imatges que vaig recollir el vespre de la inauguració a Premià.

I aprofitant el comentari, adjunta et faig tramesa d'una abraçada ben primaveral,
Unaquimera

Per això et poso un 10. I és que el cubisme s'inspira en totes aquestes figures geomètriques que tú dius. Quan la naturalesa, la física, química i matemàtica s'infiltren en els pinzells solen sortir quadres a l'estil cubista. Molt bé, m'ha agradat moltíssim.

Infinites gràcies pel teu comentari al meu poema del quadre "Ja vénen els reis". Malgrat no haver-hi referències al quadre en sí, crec que em vaig deixar inspirar per els símbols que aquest quadre duia en sí mateix. És a dir, els reis mags, el naixement, etc. en uns dies tant assenyalats com Nadal i les festes nadalenques.

Fins un altre!

Encara que expressat d'una altre manera si que hi trobo un quelcom de similar amb el meu poema.
Sé que jo puc entendre'l millor que qui no ha vist el quadre, però deixes intuir tan bé l'essència que encara que no el vegis, no costa d'imaginar.
No trobes que dels reptes surten veritables obres d'art?.

Una abraçada ben forta gran poeta

Espèndid. Extraordinari. Resumidor. Plasmador. Imagines el quadre llegint el teu poema, estimat Francesc.

Gràcies, d.

Veig que en els quinze dies que he estat absent d'aquesta pàgina -per raons tècniques-no has perdut la traça de bon poeta. Tanta sort!
Sempre és un gustàs llegirte, Francesc. I mira que et dic, no sé quin és el quadre de Kandinsky que li dóna peu (tampoc el conec tant), però amb els teus versos gairebé puc imaginar-me'l.
Una abraçada.

La literatura també té la seva correspondència del cubisme pictòric. amb tantes figures, renoi, això sí que és transformar la realitat en figures geomètriques. van lligades

molt bo

i poesia. Complicat

que mareja.
Fa poc que conec Relats, avui passejo i te trobo i m'agrada aquesta poesia tant plena.

Veig que, amb una mirada atenta i curosa, has trobat de tot i força!
I com sempre, ho has fet mantenint aquell punt d'ironia, de socarroneria tan nostra...

Feliç esguard, el teu! Espero que els artistes hi troben una font generosa d'inspiració en els teus versos!

T'envio una abraçada cubista, és a dir, ben plena de formes, per a què triïs les que més t'agradin,
Unaquimera

Certament, aquest quadre conté esbossos, conté traces, conté llavors de tot això que dius. I de res. Doncs és el que és i res més. Però és també el que en veiem: i veure és interpretar, i interpretar és crear. I tu crees en aquest poema. Crees el continent que conté les traces. Crees al nostre cap les robes, els metros, ciutats, fabriques, cotxes, màquines. I impossibles, com les quadratura impossible, alquimistes i òrbites de galàxies. Abans no hi eren, i ara ja hi són, al quadre: tu els hi has posats, i ara ja no podem no veure-les. Però sempre podem mirar de nou el quadre: segur que encara hi ha molt més, dins el que no hi és....

X