Cuando los ricos hacen la Guerra, son los pobres los que mueren. Jean Paul Sartre

Camines somniós per la llarga via de la Vida, cercant inspiració, retrobant mil poemes darrere cada gest.

Acluques les parpelles i sovint creus que ho saps tot.

Ignorant.

Aterrides les teves mans palpen murs intangibles, infinits, sense sortida segurament.

I et trobes endinsa't en la veritable vida.

En al vida d'aquells que només respiren polsim de revolució.

T'abandonarà la humitat i et despullaràs davant cada crit de Guerra, per ser-ne un més al peu del canó.

I mantindràs entre venes clavada la mirada d'aquell infant.

Et mirava tant fixament, et demanava a crits que fessis sempre renéixer darrera cada mot, darrera cada puny clos, darrera cada nit, el somriure de llibertat.