Cercador

Llista categories

EL CAMI DE L'ESCARNI / CRUCIFIXIÓ

Un relat de: aurora marco arbonés

EL CAMÍ DE L'ESCARNI

La creu arrossega pel fred empedrat,
de planys ofegat, i udols de silenci.
El peu s'estavella pujant el pendís
i cau de genolls, vençuda la força.

Es renten les mans, aquells que el condemnen,
l'odi del poble és llei del sanedrí.
Ell, sota la fusta, els ulls clava al terra,
li creix la vergonya arrelada al camí.

Corona d'escarni als polsos cenyida,
pel front regalimen colobres vermelles,
reguell fan pel rostre de cendra de l'Home,
s'estanquen, resseques, sobre les parpelles.

Llarga és l'amargura que el mena al calvari,
el sol del migdia li fereix la carn
pel fuet assotada i el cru desengany
que corca la sang, de mort destinada.

l'Home alça la vista, albira el turó
quan el de Cirena l'ajuda amb la creu.
L'angoixa a la gola, plena, se li arrapa
en tocar el suplici que l'empeny a Déu.

CRUCIFIXIÓ

Copeja el martell els ferros punxents,
s'esquinça la carn dessota la pell
i xisclen els nervis, pel dolor roents,
de l'Home mig nu, clavat a una creu.

Trontolla al sotrac de la fusta erecta,
plantada a una terra fecunda de sang.
Als seus peus, la Mare, silenci en el plany,
ferida en l'entranya i de dols coberta.

Escarnis i injúries bramen els soldats
que a la sort es juguen tots els seus vestits,
rialles burletes dels bons sacerdots
que el repten al gaudi de la llibertat.

El Crist, ulls al cel en la tarda blava,
clama amb veu trencada, negra de tristor:
"Per què m'abandones, oh Pare estimat
en el calze amarg de la redempció?"

Espanten el cel les boges tenebres
al darrer sospir que el Crist ha exhalat,
s'escampen irades per tota la terra,
tremolen els temples de la humanitat.

Aurora Marco - Abril 2009

Comentaris

Afegir comentari

Camí i meta[Ofensiu]
Unaquimera | 26-05-2009 | Valoració: 10
Aquests poemes transmeten de seguida, des del primer vers fins el darrer, estrofa a estrofa sense excepcions, el missatge d'una tasca feta amb cura, amb sentiment i amb mestria.
Cap paraula sobra ni és fora de lloc, cadascuna és mesurada i fa funció, aportant expressivitat al conjunt.

Com a persona que s'apropa a la poesia amb la prudència de qui l'aprecia i no gosa, em declaro admirada per la teva perícia en trobar el mot just, el gir adient, el recurs adequat, l'expressió encertada... i no en un: en dos poemes!

Ja que no puc posar-te un 20, t'envio un abraçada doble i dos petons,
Unaquimera
Aurora,[Ofensiu]
Nubada | 13-05-2009
És bonic de veure a RC poemes com aquest, que expressen un sentiment de fe. A més, uns poemes de qualitat, ben escrits i rimats.

T'he llegit per recomanació de la nuriagau. Ara jo et recomano la lectura de dos relats meus:
- Nadal de la infantesa, Nadal d'avui
- Sóc olivera

Ja t'havia llegit una mica, els teus relats transmeten el teu bon sentit de l'humor.

Una abraçada!
No tinc paraules...[Ofensiu]
Joan Gausachs i Marí | 29-04-2009 | Valoració: 10
Aurora, t'aplaudeixo en silenci. Un silenci respectuós i ple d'admiració.
T'ho he dit altres vegades, gràcies per escriure!
- Joan -
Amb admiració[Ofensiu]
nuriagau | 29-04-2009 | Valoració: 10
Has sabut relatar amb metàfores molt poètiques el Via Creu i la Crucifixió.

Demostres haver interioritzat, molt profundament, els últims dies de la vida de Jesús amb l'encertada tria d'aquests símils i l'acurada redacció dels versos.

Felicitats per aquests dos poemes!

Núria
Oh, quina meravella ![Ofensiu]
Núria Niubó | 29-04-2009 | Valoració: 10
Feia temps que no vivia la Passió de Crist tant intensament !
Tot llegint aquest dos poemes , he oblidat les meves cabòries i he sentit al mateix temps la joia de la lectura d'uns versos profunds i senzills alhora , perquè es com si les paraules només podien ser aquestes.
He sentit l'angoixa de Jesús, he vist la seva cara , he escoltat les seves paraules, m'he emocionat.
Crec Aurora que tens un do, ja se que gaudeixes escrivint , però lo més bonic és que els que et llegim, tot gaudint-ne també, sentim el desig de buscar en la teva pàgina , els teus relats per tornar-los a llegir.
És la primera vegada que et faig un comentari, no gosava, però des de fa temps que cada vegada que obro RC. vaig a llegir-te.
Gràcies pel teu preciós comentari.
Una càlida abraçada ,
Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251301 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits

Biografia:

Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >