Cròniques del mur I

Un relat de: voëlvry
Estic a prop, molt a prop, de fet, m'hi estic recolzant en ell. És el que té ser jove i a la vegada un agent del famós ( i no sempre per bons motius) ministeri per a la segurat de l'estat, més conegut a Europa occidental com a STASI.

Sóc membre del NDPD, un dels partits que existeixen a la RDA.

Si, som un dels pocs paísos comunistes multipartidistes, no competim, però, simplement tenim diferents maneres de construir el socialisme, uns per la via liberal, altres per l'agricultural, altres per la feminista, etc.

En el cas del meu partit, és per la via nacionalista.

No, res de nacionalsocialisme, nacionalisme per a arribar al socialisme, que no és el mateix.

M'he guanyat una reputació, en els casos que m'ha tocat portar, la fama d'amable però efectiu, ja que considero que totes aquestes merdes de tortures que es fan no serveixen per a res.

Bé.

Ah.

Val.

Merda.

Si, si que serveixen, per deslegitimar-nos.

No, jo crec que és millor ser amable amb els que alguns consideren els enemics del nostre estat, així piquen, i canten.

Amb la qual cosa és un win-win, ells confessen però no tenen cap condemna, no toquem a la seva família, i nosaltres tenim la informació que volem.

Només sóc contundent a l'hora de detindre els afectats, moment en el qual acostumo a cridar una frase en català:

-ALEGRIA FILLS DE PUTA!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: